Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
19 de novembre de 2007
4 comentaris
LUX MUNDI
És el nom de duu l’exposició La Llum de les Imatges a Xàtiva (La Costera). No cal traduir, però, per si de cas, La Llum del Món. Ahir em vaig agafar un diumenge "sabàtic" per tal de poder visitar tranquil.lament aquesta exposició (que tinc al costat de casa). És meravellosa. Cal anar-hi. A més, ha estat prorrogada fins al 27 de gener. Crec que igual algun dia torne a passar-hi.
Arribàrem sobre les 10:00 h. A l’entrada, mentre esperàvem l’autobús que ens duria a L’església de Sant Feliu, ens trobàrem amn el regidor del Bloc d’Ontinyent, En Rafael Cambra. Ens saludàrem i parlàrem un moment.
Per començar haig de dir que formava part del grup de la Parròquia de Sant Miquel de Salem. El nostre estimat amic i regidor del Bloc Rafael Fenollar ja s’havia encarregat de fer les reserves i planificar la visita. Amb el conductor de l’autobús haguérem de "negociar" un poquet perquè nosaltres érem 14 i clar pràcticament omplíem l’autobús (i tampoc era cosa de partir-nos en dos. Ho va compredre i poguérem pujar el grup al complet. A l’Església de Sant Feliu, patró de la ciutat de Xàtiva, gaudírem d’una de les tres seus que té l’exposició. Ens féu les explicacions una guia. Poguérem admirar la pica d’aigua beneïda del segle XIII entre d’altres meravelles.
Després ja teníem la visita a una altra de les tres seus: La Seu de Xàtiva, també coneguda com a Col.legiata. Quina restauració s’ha fet. I per tal de veure bé les més o menys 200 obres cal més d’un dia. Teníem una guia que ens féu una visita d’unes dues hores a les obres més destacades. I haguérem de "negociar" poder tornar a la vesprada per tal de poder admirar tranquil.lament la resta del que hi ha exposat. De totes les obres exposades en destacaria dues El Sant Sebastià de Joan Reixac (segle XV) i que, segons diu la tradició, la cara és la del nostre gran poeta Ausiàs March i La Taula de Sant Sopar del Mestre de Borbotó (segle XV).
Teníem concertat també la visita a la Casa de L’Ensenyança per tal de fer un taller de restauració (per ordinador… eh! no us penseu). Total que entràrem al restaurant on havíem reservat a les 15:00 h. Molt bo i abundant tot el que ens serviren.
Després de la xarrada i la sobretaula ens quedava la visita a L’Església de Sant Domènec (restaurada per a l’ocasió però, com que ha tingut tants usos al llarg del segle XX) encara té molta feina a fer. Ha estat Teatre, Cine, Caserna Militar, etc. Fins i tot hi ha una exposició de com s’ha dut a cap la restauració en una sala al costar de l’església. El guia ho féu molt bé: ací bàsicament es parla i s’exposa art relacionat amb el Borja entre Xàtiva i Gandia. D’aquesta seu destacaria el retrat de’Alexandre VI, de Joan de Joanes, de la Catedral de València, i el quadre on es representa Sant Jacint Castanyeda, sant natural de Xàtiva i que morí decapitat a Filipines.
Després tornàrem a la Col.legiata i encara poguérem admirar a poc a poc la resta d’obres que al matí no havíem tingut temps de veure com cal fer aquestes coses.
Fou un dia d’aquells que, encara que cansat, quan arribes a casa penses que has aprofitat molt bé el temps i que dies així podrien tenir 48 hores perquè ni la companyia ni el que fas et cansa. Sí et canses físicament… però l’art s’ho mereix això i més.
Il.lustre l’apunt amb una fotografia feta ahir mateix… Bona vesprada.
Arribàrem sobre les 10:00 h. A l’entrada, mentre esperàvem l’autobús que ens duria a L’església de Sant Feliu, ens trobàrem amn el regidor del Bloc d’Ontinyent, En Rafael Cambra. Ens saludàrem i parlàrem un moment.
Per començar haig de dir que formava part del grup de la Parròquia de Sant Miquel de Salem. El nostre estimat amic i regidor del Bloc Rafael Fenollar ja s’havia encarregat de fer les reserves i planificar la visita. Amb el conductor de l’autobús haguérem de "negociar" un poquet perquè nosaltres érem 14 i clar pràcticament omplíem l’autobús (i tampoc era cosa de partir-nos en dos. Ho va compredre i poguérem pujar el grup al complet. A l’Església de Sant Feliu, patró de la ciutat de Xàtiva, gaudírem d’una de les tres seus que té l’exposició. Ens féu les explicacions una guia. Poguérem admirar la pica d’aigua beneïda del segle XIII entre d’altres meravelles.
Després ja teníem la visita a una altra de les tres seus: La Seu de Xàtiva, també coneguda com a Col.legiata. Quina restauració s’ha fet. I per tal de veure bé les més o menys 200 obres cal més d’un dia. Teníem una guia que ens féu una visita d’unes dues hores a les obres més destacades. I haguérem de "negociar" poder tornar a la vesprada per tal de poder admirar tranquil.lament la resta del que hi ha exposat. De totes les obres exposades en destacaria dues El Sant Sebastià de Joan Reixac (segle XV) i que, segons diu la tradició, la cara és la del nostre gran poeta Ausiàs March i La Taula de Sant Sopar del Mestre de Borbotó (segle XV).
Teníem concertat també la visita a la Casa de L’Ensenyança per tal de fer un taller de restauració (per ordinador… eh! no us penseu). Total que entràrem al restaurant on havíem reservat a les 15:00 h. Molt bo i abundant tot el que ens serviren.
Després de la xarrada i la sobretaula ens quedava la visita a L’Església de Sant Domènec (restaurada per a l’ocasió però, com que ha tingut tants usos al llarg del segle XX) encara té molta feina a fer. Ha estat Teatre, Cine, Caserna Militar, etc. Fins i tot hi ha una exposició de com s’ha dut a cap la restauració en una sala al costar de l’església. El guia ho féu molt bé: ací bàsicament es parla i s’exposa art relacionat amb el Borja entre Xàtiva i Gandia. D’aquesta seu destacaria el retrat de’Alexandre VI, de Joan de Joanes, de la Catedral de València, i el quadre on es representa Sant Jacint Castanyeda, sant natural de Xàtiva i que morí decapitat a Filipines.
Després tornàrem a la Col.legiata i encara poguérem admirar a poc a poc la resta d’obres que al matí no havíem tingut temps de veure com cal fer aquestes coses.
Fou un dia d’aquells que, encara que cansat, quan arribes a casa penses que has aprofitat molt bé el temps i que dies així podrien tenir 48 hores perquè ni la companyia ni el que fas et cansa. Sí et canses físicament… però l’art s’ho mereix això i més.
Il.lustre l’apunt amb una fotografia feta ahir mateix… Bona vesprada.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Àngel, jo aquest diumenge també vaig a fer una visita a Xàtiva, no específicament a l’exposició Lux Mundi, sinó pel conjunt del casc antic. Em podries dir, si no t’importa, on dinares? és que he de buscar un lloc i no sé encara on.
Adéu.