Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
1 de novembre de 2010
0 comentaris
LLOMBAI
Municipi de la Ribera Alta, situat a la vall del riu Magre, entre les darreres vores del massís del Caroig, a l’oest i la serra Falaguera, a l’est. Per la part occidental penetren algunes estribacions de la serra del Cavalló (o Colaita), i donen lloc a les majors altituds del terme: Tossal del Buscarró, amb 633 metres i Alt de les Canyes, amb 542. A continuació hi ha una zona plana ocupada per vinyes i abans d’arribar al riu el terreny es torna a fer quebrat i inútil per al conreu, destaca l’altitud del Tossal, amb 274 metres. La vall del Magre és la part més fèrtil, on es conreen cítrics i hortalisses. Al nord de la població es troba la cova de les Meravelles, on es poden contemplar gran nombre d’estalagmites. Llombai fou lloc de moriscos que assoliren cert renom com a fabricants de cabassos d’espart i palma durant els segles XV i XVI. La població es troba edificada en la vall, prop del llit del riu Magre. Actualment té uns 2.500 habitants. La parròquia té per titular la Santa Creu i pertany a l’Arxiprestat del Marquesat.
Amb tota probabilitat el terme de Llombai estava habitat ja en els primers temps dels Metalls com ho demostren les restes arqueològiques trobades en algunes coves, al costat del camí de Dosaigües. Pròxim a aquest indret s’han trobat vestigis de poblats típics de la cultura del Bronze Valencià. De l’època romana solament s’ha trobat una làpida amb epigrafia llatina, que es trobava durant molts anys en l’almàssera del convent de Predicadors. En els orígens Llombai era una alqueria àrab que el rei Jaume I donà el 28 de juliol de 1238 a Galaubia. Cap a finals del segle XV passà a ostentar el senyoriu la família Centelles. Joan de Borja, duc de Gandia en 1494, adquirí la propietat de Violant de Centelles, viuda de Guillem Ramon de Centelles. Heretà aquest senyoriu el futur sant Francesc de Borja, que en 1530 rebé el títol de marqués de Llombai. El marquesat de Llombai estigué unit al ducat de Gandia, fins que extingida la línia directa d’aquesta família, en 1748, passà al duc de Benavent i després al d’Ossuna.
La parròquia la constituí el bisbe Ramon de Gaston el 1329, i li donà els annexos de Catadau, Alfarb i Aledua, avui dia aquest darrer desaparegut. El 1543 sant Francesc de Borja fundà un convent de dominicans, a qui encarregà la cura d’ànimes. L’actual església parroquial, que és la que fou dels Pares Predicadors, és espaiosa, d’estil ojival i voltes de creueria, el 1686 se li afegiren ornamentacions xurrigueresques. L’escut dels Borja es veu en diverses parts. Es conserva una notable imatge de la Mare de Déu del Roser, una relíquia de sant Francesc de Borja, un Lignum Crucis i un tern brodat d’or sobre seda. Celebren festes a Sant Antoni Abat, Sant Vicent Ferrer i Sant Francesc de Borja en gener i a la Mare de Déu del Roser el 7 d’octubre.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!