Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Municipi situat en el marge esquerre del riu Túria. La superfície de terme és quasi plana, amb suaus ondulacions, amb altituds que no sobrepassen els 200 metres. Les sèquies Nova i Granotera reguen part del terme. La superfície conreada ocupa el 80% del total del sòl i la improductiva el 20% restant. Les principals conreus de regadiu són: cebes, agris i hortalisses. Al secà hi ha fruiters i garroferes. El poble es troba situat al centre del terme municipal, en terreny pla de la vall antigament anomenada Vallbona. En aquestes darreres dècades, per la proximitat a València i el privilegiat clima de què gaudeix aquest terme, ha sorgit una zona residencial, amb diverses urbanitzacions, amb molts xalets i cases de camp, on part dels seus habitants resideixen permanentment durant tot l’any i una part viuen els mesos d’estiu. Açò ha constituït un notable augment de la població. De 627 habitants que tenia en 1920 ha passat en l’actualitat a tenir-ne més de 20.000. La seua parròquia té per titular la Mare de Déu del Carme i pertany a l’Arxiprestat de “Bétera-L’Eliana”.

El pare Miquel Alfonso de Carranza (1527-1606), en qualitat de vicari general i comissari apostòlic de les carmelitanes de l’Antiga Observànça treballà per tal d’introduir la reforma de l’orde al nostre Regne. Amb la fi que hi haguera prop de la ciutat de València un convent per a l’atenció dels religiosos malalts i ancians, en 1594, adquirí a Jaume Xerta unes parcel.les de terreny, on avui dia s’assenta el poble de l’Eliana, per tal de construir una casa amb aquesta finalitat. El pare Joan Sanç (1557-1608), que va destacar per la seua santedat de vida i fou un dels artífex de la mística del segle XVI, com a superior del convent de València i superior provincial donà suport al projecte per tal que es fes realitat. En aquesta fundació es construí una capella, dedicada a Santa Anna i Sant Elies, aquest darrer sant, patró de l’orde carmelità, donà el nom de l’Eliana a l’indret. Així mateix es van construir diverses cases per als treballadors de les hortes, al costat de la casa de l’orde. En 1835, amb el decret de desamortització del ministre Mendizábal, el convent, amb tots els seus béns i pertinences, fou espoliat a l’orde carmelità i passà a mans de particulars. Els religiosos que l’habitaven hagueren d’abandonar-lo i foren obligats a deixar l’estat religiós. Fou adquirit pel marqués de Casas Ramos, qui amplià les cases, amb la qual cosa es va formar un poblat, que depenia del municipi de la Pobla de Vallbona. A finals del XIX les terres foren parcel.lades i venudes als colons. En 1858 el caseriu fou elevat a municipi. En 1894 es va construir una artística església d’estil gòtic, davall l’advocació de la Mare de Déu del Carme. Filial de la Pobla de Vallbona, el 29 de desembre de 1953, es constituí en parròquia autònoma. (Extret i traduït del full ALELUYA de l’Arquebisbat de València).