Ací teniu l’article d’Isabel-Clara Simó d’avui. És molt clar… com sempre els escriu l’alcoiana.
Si volem, podem
Àfrica del Sud celebra el 30è aniversari de l’inici de la fi de l’apartheid; va començar amb una manifestació d’estudiants a Soweto que protestaven per la imposició de l’afrikaans, la llengua dels colonitzadors, a l’escola; la policia hi va disparar indiscriminadament. La mort d’estudiants va iniciar una protesta internacional. Ara bé: qui ens hauria dit, aleshores, el 1976, que l’apartheid no sols s’acabaria sinó que ho faria sense sang? Qualsevol expert deia que si la població negra, immensament superior a la blanca, obtenia la llibertat, hi hauria un bany de sang de blancs. Doncs no. Repasseu hemeroteques i veureu que no exagero.
Qui ens havia de dir, quan érem als anys cinquanta, que hi hauria mares solteres sense menyscapte de cap honor, que les dones decidirien si volien tenir fills i que podien decidir viure soles i no casar-se mai? Repasseu la literatura i les pel·lícules de l’època i ja m’ho sabreu dir, si no és aquest un gir completament impensat.
Si als setanta, posem per cas, algú hagués dit que la mili s’acabaria, tothom s’hauria fet un panxó de riure i hauria replicat que les utopies són pròpies d’eixelebrats, que l’exèrcit mai no ho consentiria. I després, a més, ho consagrava la intocable Constitució espanyola. Si parleu amb algú de més de cinquanta anys us ho certificarà.
Si algú hagués anunciat que Croàcia o Montenegro serien Estats independents, tot i la retòrica de la sagrada unitat de la pàtria que sempre ha fet servir Sèrbia, l’haurien pres per beneit.
Doncs la nostra independència no és diferent de cap d’aquests esdeveniments. Tots sense sang. I tots reals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quin poti-poti d’història:
Amb relació als sud-africans, els catalans que conec, la gran majoria, no se senten discriminats perquè són mestissos integrats a Espanya i a la seva economia per als quals una llengua no té cap valor més instrumental que el de comunicar-se en el millor dels casos. Per això fan servir la seva llengua tan malament com saben i tenen uns mitjans de comunicació de tercera fila i no estan disposats a fer res per a canviar-ho. "Permenoritzem" més -com diuen a TV3:
Iugoslàvia era una federació d’estats: Eslovènia, Sèrbia, Montenegro, Croàcia… Espanya és un estat a la francesa que ha adoptat la via transigent -l’oral en comptes de l’anal-, uns quants drets i que callin, per acabar amb les minories que encara hi queden i s’ho passen bé amb el barça i amb vent del pla. Els mètodes tradicionals d’eliminació hi funcionen normalment d’altra banda. Mireu la immigració que ens arriba en allau més la falta de lleis, que farà que en pocs anys el català desaparegui del mapa. Els que sentint-se catalans han votat Sí a l’estatut han votat per la mort del català. El pitjor és que no ho saben. Els capitostos del seu partit ho han volgut així…
Sobre les dones, perfecte, a Catalunya les dones immigrades ja fan la feina ben feta per als qui els paguen, no són treballs d’esquerres (no, no, Saura, a qui vols enganyar?) Ai, Esquerra on la fermesa que hagués donat il·lusió a tants? Quina manca d’entusiasme tan depriment… Per què?
Crec que s’hauria de ser més seriós a l’hora de fer un article. Però Catalunya és una regioneta plena de mafiosos sense cultura -tu no ets gaire cosa més Boadella, no et facis il·lusions!
Permeteu-me l’exageració que estic escrivint als catalans que són tan tranquils i pacífics: estem cansats de tantes idees, de cofoisme, de manipulació, cada vegada estem més lligats i hi ha menys sortides, ens estem ofegant, no hi ha lloc per a aquests articles d’ideetes (perdoni sr Godó!). No volem esperança volem fets abans que haguem de callar per la força una altra vegada i d’una manera definitiva!