Els Papers de Santa Maria de Nassiu

“El dia 13 de mars de 1912 va finar a Denia ahont havia mort y a la edat de seixanta set anys, el canonge de la Seu de Valencia, en Roch Chabàs després d’una gran part de la seva vida dedicada al estudi”. Així començava la Crònica de la Secció Literària de l’Institut d’Estudis Catalans de 1912, en la nota necrològica en record del canonge Chabàs. 

Chabàs, que va nàixer a Dénia el 9 de maig de 1844, va ser capellà i l’historiador valencià més important de finals del segle XIX i principis del XX. Com diu la crònica, “no tenia encara els trenta anys quan va publicar el primer volum de la seva primera obra d’empenta: Historia de la ciudad de Denia, que va imprimir a despeses seves a Denia mateixa acompanyat de vuit litografies representant els monuments més interessants trobats en les runes del temple de Diana”. Dos anys més tard, publicà el segon volum, obra que “va vàldreli’l nomenament de corresponent de l’Academia de l’Historia, de Madrid” i el 1880 va escriure el llibre Historia del venerable fray Pedro Esteve (1582-1658). El canonge Chabàs va demostrar la seua “sana y inagotable activitat d’investigació en les coleccions de la revista El archivo, que va publicar de primer a Denia en 1886 com una revista literaria semanal y que tot seguit va transformar en revista de ciencies històriques, apareixent una vegada al mes”.

Quan guanyà la canongia de la Seu de València, inicià la publicació de El Archivo Valentino, del qual el canonge Chabàs “n’era l’ànima”. El 1899 “va interpretar els capitells de la porta romànica de la Seu de València, sota el títol Iconografia de los capiteles de la puerta de la Almoina, en la Catedral de Valencia” i el 1901 va publicar “dues edicions de la brama dels llauradors del orta de Valencia contra lo venerable mossen Bernat Fenollar Prevere, hordenada per lo magnífich mossen Jaume Gaçull”. També va estudiar els Furs “y com que coneixia millor que ningú la conquesta del regne va poguer fer apareixer en 1902 una obra sobre la Génesi del dereccho foral de Valencia que va esser una de les que més renom varen donarli”.

El 1905 publicà “lo Spill o llibre de les dones per mestre Jacme Roig, en edició crítica que feya alguns anys que preparava. Per això, el canonge Chabàs passà “una bona temporada a Roma ab l’objecte de copiar l’únich manuscrit que’s coneix del Spill, que’s troba en la Biblioteca Vaticana”. El 1904 havia publicat “en un elegant tiratge apart els Lahors de la Verge Maria, extret del Spill den Jacme Roig” i per la mateixa època, editava “El milagro de Luchente y los Corporales”. Els últims anys de la seua vida “va dedicarlos a l’episcopologi de Valencia, fins que el 1909 feya eixir el primer dels tres volums  que havia de comprendre l’Episcopologi Valentino en el qual tractava Investigaciones históricas sobre el cristianismo en  Valencia y su Archidiocesis. Siglos I a XIII ”.

Chabàs, que va ser membre de lo Rat Penat, publicà diversos estudis en revistes i periòdics de “Valencia, de Catalunya, de Castella y de França” i també un treball sobre els sermons valencians de Sant Vicent Ferrer i un altre sobre el Misteri d’Elx.

La  nota necrològica de l’IEC acabava elogiant el caràcter “bondadós” del canonge de Dénia.

Espere que la societat valenciana i sobretot la ciutat de Dénia i l’arquebisbat de València, recorden i honoren com es mereix el canonge Roc Chabàs en el centenari de la seua mort. O serà un altre valencià il·lustre que oblidarem?