Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
21 de març de 2009
3 comentaris
L’amic Vicent em passà aquest article
Article que, segons la política de Liante-EMV, no mereix l’atenció de totes i tots els valencians. I per què dic açò? Perquè a l’edició que m’arriba cada dia no hi anava. I també he pogut descobrir que les cartes al director, segons quina edició lliges, també varien. Així moltes i molts valencians ens perdem les cartes de Josep-Lluís Bausset, de l’Alcúdia. No acabe d’entendre res o ho entenc massa: posar a l’abast de totes i tots és fer País i això sembla que no interesse massa al diari referit.
Ací teniu l’article… llegiu-lo i que Déu repartisca sort…
Servilisme amb Camps; llenya a la Universitat
ALFONS ESTEVE*
El passat dimecres 4 de març, Levante-EMV publicava una notícia amb el titular «El Congrés de Romanística no tindrà secció de valencià pel desacord sobre el nom de l´idioma» i feia ressò de l´article publicat per Emili Casanova en el setmanari universitari Nou Dise, on demanava que Universitat de València modifiqués els seus Estatuts per incloure-hi el nom llengua valenciana. El motiu, segons Casanova, era que en el Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romànica que es farà a València el 2010 no hi haurà una secció dedicada a la llengua pròpia, ja que des de Filologia no s´havia arribat a un acord sobre el nom de la llengua que s´havia donar a aquesta secció. I ací acabava la seua explicació.
El que no explicava el Sr. Casanova era la raó -l´autèntica- del fracàs de la secció en el Congrés: que el Govern Valencià s´ha negat a donar cap ajuda si una secció feia el mínim esment de català. I ni tan sols valencià/català, tal com s´havia proposat des de Filologia. Aquesta és la vertadera notícia que el Sr. Casanova ha amagat.
Ni per a Casanova ni per al redactor de Levante-EMV no era notícia que novament, el Govern valencià menyspreés les 21 sentències dels tribunal Constitucional, Suprem i Superior de Justícia valencià que reconeixen el nom acadèmic de català -el normalment emprat en aquest àmbits- per a la llengua pròpia. Tampoc no era notícia per a ells que s´incomplís la legalitat, ja que tant la denominació català com la fórmula sincrètica (és a dir, català o valencià, o català/valencià) són recollides en el dictamen de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua de 5 de febrer de 2005, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Ni tampoc que el Govern valencià menyspreés els dictàmens oficials de l´AVL, l´entitat a què pertany Casanova i que, segons l´Estatut, és la institució de la Generalitat que té l´autoritat lingüística.
En comptes d´eixir públicament a denunciar l´incompliment flagrant i la burla als seus dictàmens i a la seua Acadèmia, Casanova prefereix desviar l´atenció a un tercer i llançar la culpa a la Universitat de València. En lloc de denunciar la censura i la falta de respecte a AVL per part de Govern de Camps, Casanova pren precisament l´opció d´alinear-se amb el discurs del poderós i d´adoptar l´argumentació típica del PP i del blaverisme: qui provoca els problemes és la Universitat amb la seua intransigència. Tant fa que la Universitat haja adoptat en els seus estatuts tant valencià com català. Tant fa que utilitze valencià en el 95% dels casos i que restringesca català només a l´estricte àmbit acadèmic. Per a ell, la Universitat encara és molt inflexible i ha d´incorporar, a més, llengua valenciana, terme que -fets canten- només ha servit, en tots aquests anys de Govern de PP, per a donar base legal i argumental al secessionisme lingüístic. No perquè el PP fomente més el valencià.
En canvi, no cal que l´Acadèmia a què Casanova pertany use mai les dues denominacions. Ell no ha eixit mai a exigir-li no ja equilibri ni flexibilitat sinó compliment dels dictàmens que ell mateix va votar. Ni a l´Acadèmia ni al Govern que els ha de complir. Ni tampoc ha eixit mai a dir res quan el Govern ha menyspreat les sentències que obliguen a reconèixer la titulació de la UV que ell imparteix, Filologia Catalana, i que el Govern ignora. Són uns altres, que no cobrem d´impartir Filologia Catalana ni les sucoses dietes de l´AVL qui han d´abocar-hi temps, diners i esforços per defensar la validesa de la titulació que imparteix ell.
Per acabar-ho d´arrodonir, en el mateix setmanari, un grup de professors de la Universitat de València encapçalats per Abelard Saragossà ressaltaven la «valentia» del Sr. Casanova per haver plantejat aquest canvi. Davant aquesta rotunditat d´afirmació, ens preguntem: on és la valentia? Valentia és exigir a la part més dèbil i a la que compleix, a la Universitat de València, que adopte, a més de valencià, el nom de llengua valenciana, quan precisament aquesta reconeix de manera legal les dues denominacions? Valentia és amagar a la societat i a la Universitat les raons autèntiques de la seua proposta: la censura del Govern que ell no és capaç de denunciar?
La conclusió no admet discussió. Els fets canten: Casanova ha adoptat la posició del Govern del PP en contra d´allò que ha decidit la seua Universitat democràticament i amb l´aval de la jurisprudència; en contra del seu Departament de Filologia Catalana i fins i tot en contra de la credibilitat de la seua Acadèmia i d´ell mateix com a membre. Perquè si fos coherent i valent, exigiria al Govern valencià el respecte per la unitat de la llengua i l´equivalència dels noms que recull el dictamen esmentat que ell ha votat. I que diu literalment: «hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l´Estatut d´Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, […] avalada per l´ordenament jurídic espanyol […] i la jurisprudència”.
La vertadera valentia del Sr. Casanova, que encara està a temps de demostrar i que li demanem que demostre, és exigir al Govern Valencià que complesca les lleis, que acate la jurisprudència i que respecte l´AVL com a institució de la Generalitat. De l´altra cosa se´n diu -clar i català- hipocresia, deslleialtat i covardia.
*Claustral de la Universitat de València. Membre de la ponència d´Estatuts.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mira, Angel: hi veig trampa. N’he vist, per exemple, quan l’autor de l’irritat article denuncia la conducta d’un acadèmic quan la desconeix per complet (i recorde que l’acusador és qui ha de demostrar; no l’acusat). Ell què sap (ni ningú de fora) quina és l’actitud d’Emili Casanova en l’AVL? Però és que n’hi ha més encara. Voldria recordar-li al Sr. Esteve que els polítics del PP no són més que la traducció electoral (sociològica) d’un País amb un autoodi infinit. Ells han guanyat les eleccions i acontenten així el seu electorat, tan proclamat com menyspreat pel Sr. Esteve. No sé el grau d’implicació social de l’esmentat claustral, però pareix que sobre poquet, perquè altrament sabria que abans d’omplir-se boca i ploma de catalanitats, el que convindrà és incidir sobre la conducta del nostre poble, tan espanyolista…! I la conducta d’un poble no la canvia la universitat: fóra tant com pretendre canviar la temperatura amb el termòmetre. És veritat que l’AVL té molt a fer i moltes contradiccions, però mira que la universitat…!!! E. Sr. Esteve podria estimar en primer lloc, el seu poble (requisit indispensable per a canviar-lo) i valorar un poquet la democràcia. Després hauria de guanyar les eleccions, i que Déu repartira molta sort, perquè ja veus com va ERC, i precisament en Catalunya, on la lleialtat lingüística diuen que és molt superior a la d’ací. Déu, per favor, reparteix molta sort”””