Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
17 de juny de 2012
0 comentaris
“La tertúlia de Bausset”, text del fill i monjo de Montserrat, P. Josep Miquel Bausset (levante-emv)
Amb motiu de la mort de mon pare, Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral El Micalet, deia que Bausset és «un clar referent i l´exemple que cal imitar». I a més proposava que la tertúlia dels dilluns que, des de fa uns anys se celebra a El Micalet, passe a anomenar-se la tertúlia de Bausset.
Aquesta tertúlia, fundada els anys quaranta per mon pare i per Joan Fuster, es reunia el dilluns, aprofitant que era el dia que la Societat Filharmònica organitzava el concert setmanal, al qual acudien Bausset (des de l´Alcúdia) i Fuster (des de Sueca). En una València grisa, acostumada al pensament únic i on estaven prohibides les reunions de més de tres persones, aquella tertúlia va significar un espai de llibertat i de valencianisme. La reunió va anar canviant de lloc: del Club Universitari del Seu al carrer de les Comèdies, a la Casa de Catalunya, al carrer de la Pau, i de la cafeteria Oeste, a Oltra, San Patricio i finalment a El Micalet.
Amb el temps, als primers integrants de la tertúlia van anar afegint-se M. Tarradell, J. Reglà o Emili Giralt, que s´havien incorporat a la Universitat. O els germans Codonyer, Josep Vañó, Gaspar Lloret, Josep Iborra, Enric Tàrrega…O Sanchis Guarner en tornar de Mallorca. I també les personalitats del món de la cultura que venien a València i que es feien present en aquella tertúlia: J. Mª de Casacuberta, Josep Pla o Francesc de B. Moll. Entre els tertulians que he conegut i que ja no es troben entre nosaltres, no puc deixar de mencionar l´estimat Francesc Ferrer Pastor, Joan Garai, Ramir Peris o Josep Ibanyes.
Actualment, són membres de la tertúlia F de P. Burguera, Ramon Trullenque, Agustí Ventura, Francesc Jover i el seu fill Joan Carles, J. Mª Ruix, Vicent Micó, Antoni Signes, Vicent Moreno i el seu fill Vicent, Ginés Gonzàlez, Francesc Llorens, Rodolf Soler, Joan Puchalt, Rafel Buforn i Eduard Guillot.
Aquesta tertúlia tan heterogènia (amb rectors, advocats, metges, economistes, psicòlegs, pintors o historiadors) està formada per homes que, seguint l´exemple de Fuster i de mon pare, lluiten en contra del pensament únic, la intolerància o les imposicions i el domini dels uns sobre els altres. El nexe d´unió d´aquest grup tan divers (amb creients, agnòstics i ateus) el constitueix un fort sentiment de pertànyer a un poble menyspreat, que estima la llengua i la cultura dels valencians. A més, els membres de la tertúlia dels dilluns han estat sempre preocupats per la corrupció d´alguns polítics i les campanyes publicitàries dirigides a confondre i enganyar l´opinió pública. No cal dir que tots ells aposten pels Drets Humans i per una educació que forme en valors i que promoga la veritat i la tolerància.
Com ha dit el bon amic Ramon Trullenque, «la tertúlia dels dilluns és un espai de llibertat que ens mantenia la il·lusió de que les coses canviarien per a bé i on hi acudíem per parlar de tot allò que no era possible fer al carrer». Per la seua part, Burguera creu que la tertúlia «servia perquè els valencianistes que no ens coneixíem ni sabíem de la nostra existència, establírem contacte i anàrem fent un caliu nacionalista».
Mon pare (que no es perdia mai la tertúlia, fera fred o calor!) va assistir per última vegada a aquesta reunió el passat 21 de maig. Va ser com el comiat als bons amics dels dilluns!
Com ha dit Ramon Trullenque, «els professors d´Història de la nostra Universitat, ja inclouen entre els fets més importants, previs a la democràcia i entre les activitats nacionalistes, la tertúlia dels dilluns». La tertúlia de Bausset!
Aquesta tertúlia, fundada els anys quaranta per mon pare i per Joan Fuster, es reunia el dilluns, aprofitant que era el dia que la Societat Filharmònica organitzava el concert setmanal, al qual acudien Bausset (des de l´Alcúdia) i Fuster (des de Sueca). En una València grisa, acostumada al pensament únic i on estaven prohibides les reunions de més de tres persones, aquella tertúlia va significar un espai de llibertat i de valencianisme. La reunió va anar canviant de lloc: del Club Universitari del Seu al carrer de les Comèdies, a la Casa de Catalunya, al carrer de la Pau, i de la cafeteria Oeste, a Oltra, San Patricio i finalment a El Micalet.
Amb el temps, als primers integrants de la tertúlia van anar afegint-se M. Tarradell, J. Reglà o Emili Giralt, que s´havien incorporat a la Universitat. O els germans Codonyer, Josep Vañó, Gaspar Lloret, Josep Iborra, Enric Tàrrega…O Sanchis Guarner en tornar de Mallorca. I també les personalitats del món de la cultura que venien a València i que es feien present en aquella tertúlia: J. Mª de Casacuberta, Josep Pla o Francesc de B. Moll. Entre els tertulians que he conegut i que ja no es troben entre nosaltres, no puc deixar de mencionar l´estimat Francesc Ferrer Pastor, Joan Garai, Ramir Peris o Josep Ibanyes.
Actualment, són membres de la tertúlia F de P. Burguera, Ramon Trullenque, Agustí Ventura, Francesc Jover i el seu fill Joan Carles, J. Mª Ruix, Vicent Micó, Antoni Signes, Vicent Moreno i el seu fill Vicent, Ginés Gonzàlez, Francesc Llorens, Rodolf Soler, Joan Puchalt, Rafel Buforn i Eduard Guillot.
Aquesta tertúlia tan heterogènia (amb rectors, advocats, metges, economistes, psicòlegs, pintors o historiadors) està formada per homes que, seguint l´exemple de Fuster i de mon pare, lluiten en contra del pensament únic, la intolerància o les imposicions i el domini dels uns sobre els altres. El nexe d´unió d´aquest grup tan divers (amb creients, agnòstics i ateus) el constitueix un fort sentiment de pertànyer a un poble menyspreat, que estima la llengua i la cultura dels valencians. A més, els membres de la tertúlia dels dilluns han estat sempre preocupats per la corrupció d´alguns polítics i les campanyes publicitàries dirigides a confondre i enganyar l´opinió pública. No cal dir que tots ells aposten pels Drets Humans i per una educació que forme en valors i que promoga la veritat i la tolerància.
Com ha dit el bon amic Ramon Trullenque, «la tertúlia dels dilluns és un espai de llibertat que ens mantenia la il·lusió de que les coses canviarien per a bé i on hi acudíem per parlar de tot allò que no era possible fer al carrer». Per la seua part, Burguera creu que la tertúlia «servia perquè els valencianistes que no ens coneixíem ni sabíem de la nostra existència, establírem contacte i anàrem fent un caliu nacionalista».
Mon pare (que no es perdia mai la tertúlia, fera fred o calor!) va assistir per última vegada a aquesta reunió el passat 21 de maig. Va ser com el comiat als bons amics dels dilluns!
Com ha dit Ramon Trullenque, «els professors d´Història de la nostra Universitat, ja inclouen entre els fets més importants, previs a la democràcia i entre les activitats nacionalistes, la tertúlia dels dilluns». La tertúlia de Bausset!
PD: La foto també és gentilesa del fill. Moltes gràcies.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!