- Tots els xiquets són valuosos. No hi ha cap d’igual a un altre. Cal conéixer i tractar cada u com és. Educar no és dur un ramat, sinó acompanyar el camí únic de cada persona.
- La inclusió és possible, per moltes dificultats i despeses que conduga. És la part més humana de l’educació. Un pla de formació que no incloga no és un bon pla perquè, senzillament, no és humà.
- Cal valorar el camí d’integració escolar realitzat en aquests darrers anys. No cal desistir. No solament alguns centres deurien treballar aquest aspecte formatiu, sinó tots.
- No totes les notícies del món de l’educació són roïnes. Hi ha molts professionals implicats i hi ha resultats. És suficient posar uns pocs mitjans i molta il.lusió.
- L’educació ha d’incloure no solament els coneixements, sinó també les emocions. Potser per això, quan es presenta la tendresa a classe, els espectadors s’emocionen i valoren aqueixa manera d’educar. Una educació freda gela el cor.
- A l’Evangeli de Marc (3, 1-7) Jesús diu a un discapacitat: “Estén el braç” És a dir, desenvolupa les teues potencialitats, perquè les tens, encara que tingues una discapacitat. Jesús creu en els valors profunds de tota persona, independentment de les seues limitacions.
I si encara no sabeu què és la tendrea, mireu aquest vídeo: