Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Cielo nocturno, de Soledad Puértolas
Aquest és el llibre que he llegit després de Cartes marcades, del bisbe emèrit Pere Casaldàliga. I ho he pogut fer tan ràpidament gràcies a, ho haig de reconéixer, no haver tingut durant “quasi” 24 hores connexió a la xarxa. De Soledad Puértolas no havia llegit cap llibre seu encara. Sols la coneixia de les col.laboracions al MAGAZINE del Levante-EMV. I m’ha agradat sempre. Li trobe una sensibilitat especial. Nascuda a Saragossa l’any 1947, em duu uns quants anyets per davant. Malgrat aquest fet, m’he sentit bastant identificat en allò que conta a Cielo nocturno. Escriu una dona i dóna la visió d’aquesta dona dels episodis de la infantesa, adolescència i primera joventut. La protagonista viu en una ciutat amb riu, jo en un poblet amb un riu sec, ella és dona; jo, home. Però ha estat com una visió dels anys passats, quasi oblidada i que, mitjançant l’escriptura de Soledad Puértolas, he pogut recordar. Un bon llibre i una autora que cal llegir. Així comença la novel.la:
“Camino del colegio, al pasar por delante del Almacén Moraleda, me detenía para asomarme a la oscuridad y tratar de distinguir algo, mesas, mostradores, estanterías, sillas. Sobre las ventanas a ras de suelo aún se podía leer el rótulo desgastado de la tienda, ya clausurada. Las letras habían sido doradas, el fondo había sido negro. Almacén Moraleda. Pronunciaba en voz baja las palabras como si fueran un conjuro, pero no ocurría ninguna transformación. Me asomana a las ventanas polvorientas del almacén y sólo veía oscuridad.” (pàg. 7)
I també he visionat a casa la pel.lícula Tu vida en 65 minutos, de Marina Ripoll, basada en l’obra de teatre homònima d’Albert Espinosa (credador de PLANTA 4a). Ací teniu més informació sobre la pel.lícula.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!