Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Municipi
situat entre el riu Xúquer i els contraforts de la serra de Tous. La superfície
del terme és molt accidentada, tret d’una franja riberenca del Xúquer. Per al
rec s’utilitzaven les aigües de la Séquia
Reial del Xúquer, que té la presa als afores del poble. Allí
es troba la casa on estan les comportes de la bonica assut que recull les aigües , coneguda com la Casa del Rei i va ser
construïda en 1732. Etimològicament el nom d’Antella procedeix del llatí que
pot significar “portalatge o porta”, i que des de temps remots allí es cobraven
els drets per creuar el riu amb alguna barca. El poble està situat al marge
esquerre del Xúquer. Actualment té uns 1500 habitants. La seua parròquia té per
titular la Immaculada
Concepció i pertany a l’Arxiprestat del mateix nom.

S’han
trobat al seu terme restes prerromanes i en la Creueta Alta un poblat ibèric
emmurallat que data dels segles III a l’I a. C. La població actual és d’origen
musulmà: antigament hi havia al terme un poble anomenat Xarquia, que formava
una baronia, el títol de la qual duia el senyor de l’indret, de la qual es
conserva la torre del palau, de sòlida construcció, enfront del temple
parroquial. Es va abandonar a causa de les repetides inundacions del riu
Xúquer. L’actual poble es construí en un lloc elevat sobre el llit normal del
riu, malgrat això, Antella ha patit repetides inundacions, algunes de les quals
foren molt importantes durant el segle XIX. En 1568 es concedí el títol de baró
d’Antella a Miquel de Salvador, senyor a la vegada de Rafelet i Xarquia.
Posteriorment, el títol va passar a les famílies de Dassió, Ferrer de Próixita,
Roca, Ortiz de Rodrigo i Rovira. En 1609 estava poblat per 170 famílies de
cristians nous, i va quedar despoblat amb l’expulsió dels moriscos. Un any
després, Francesc de Salazar féu que es repoblara amb 57 famílies.

L’església
d’Antella depengué de Càrcer fins l’arranjament parroquial de 1574, en què
l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera l’erigí en parròquia. L’actual església
parroquial d’una sola nau i nou altars, es va construir des del 5 de maig de
1704 al 4 de juny de 1722, sobre el solar del que havia estat l’antiga
mesquita, és d’estil xurrigueresc. Té una ermita on es venera el Crist de
l’Agonia, patró del poble, a qui se li professa gran devoció; tant al Crist,
com a la titular, la Purísima Concepció
se’ls celebra festa.

PD: He seguit les paraules de mossén Arturo Llin Cháfer, al fullet Aleluya.