Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El més preocupant no és que ens governen polítics que intenten traure benefici del seu càrrec, ni que siguen corruptes, feixistes, ambiciosos i inútils fent política econòmica ni, fins i tot, que intenten esborrar les senyes d’identitat d’un poble. El que realment preocupa és la reacció del poble, o la falta de reacció, millor dit. Preocupa i desmoralitza.
La gent passa de la cultura, de la llengua, de la censura, de tv3, de la llibertat d’expressió, de les torres de petroli enmig de la mar, de les corregudes de bous i del maltracte animal, de les torres d’alta tensió per serres casualment cremades un poc abans possant en risc pobles i veïns, de la corrupció política,… I els que no passen o són peperos o tenen altres coses millor que fer que defensar el País que heretaran els seus fills i les seues llibertats.
 
El 2 d’abril a Oliva, i el 16 a València. Omplirem places i carrers, eixos i molts dissabtes més. Però cansa “lluitar sense tenir cap eina” contra cada vegada més gent, discutir i defensar i ser acusada de radical. I trobar tan poca gent que rema en la mateixa direcció. I és “fàcil oblidar que encara hi ha llum per adreçar la vida”. Fa por assumir que cada vegada les minories som més minoritàries i que si som tan repoquets potser som nosaltres els errats, i a partir d’ahí, començar a creure de veres que, a eixes minories, sempre ens toca perdre.