Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
8 de març de 2009
0 comentaris
ESTADA A NAVARRÉS
Sant Joan de Déu i sant Julià
Dia de la Dona Treballadora. Celebració del Col.lectiu Malva a Alfarrasí.
Divendres vam fer el viatge i dinar que teníem programat des que Germán Oltra hagué d’abandonar l’ies on impartia classes de Religió arran del trasllat des de la parròquia de Santa Maria d’Oliva a la del Crist de la Salut de Navarrés. També s’encarrega del poble veí de Bicorp. Germán deixà l’institut a finals de novembre per una reestructuració de les vicaries parroquials.
Cap a les 12h45 m’arreplegaren a Benicolet. Anàvem els amics Empar, qui em substitueix en aquesta baixa laboral, Jaume, professor de matemàtiques, José M., professor de ciències de la natura i conductor de l’expedició, Josep, professor de valencià i jo mateix. Després d’embolicar-nos per diverses carreteres aplagàvem cap a les 14h00 a Navarrés. Germán ens rebé a la porta de casa. Ens ensenyà la Casa Abadia on resideix, una casa de poble amb les comoditats del segle XXI, de sostres alts, freda com correspon a la situació del poble, però que en tenir el caliu humà de seguida s’escalfa. Com que tenia un soterrar a les 16h00 no podíem entretindre’ns massa i enfilàrem cap al restaurant on havíem reservat taula, El Mirador de l’Escalona. Recomanable al 100%. Bon menjar, bona atenció, tranquil.litat al mig de la natura, i bon preu. El dinar va transcórrer recordant alguna anècdota del pas per l’institut, de les novetats i diferència de vida de Germán (d’un poble com Oliva i classes en un institut a un poble més xicotet, capellà de dus parròquies, etc.). I així arribàrem a les 16h00 en què Germán ens deixà per tal de presidir el soterrament i nosaltres continuàrem de sobretaula mirant el paisatge des de dins del restaurant.
Quan foren les 16h30 baixàrem al poble i intentàrem comprar oli i mel. No tinguérem cap èxit perquè tot era tancat (hi havia fineral). A les 16h45 férem cap a l’església i Germán ens monstrà els diversos altars, l’orgue i un xicotet museu que l’anterior capellà, a poc a poc, havia anat muntant. Digne de passar per tal de veure i prendre consciència de les obres d’art (de més o menys qualitat) que s’hauran perdut des de temps immemorables. Hi havia un quadre de Sant Vicent Ferrer que fotografiàrem perquè ens agradà (encara que no tenia massa valor artístic). També ens ensenyà un habitatge que l’anterior pàrroc havia comprat i destinat a museu però que, segons ens manifestà Germán, serà destinat a altres funcions pastorals.
I un cop feta la visita a la parròquia, ja donàrem per finalitzada l’estada a Navarrés. I de camí de tornada férem una xicoteta parada per tal de comprar l’ioli que volíem alguns. La mel no ens acabà de fer el pes. I açò va estar la nostra visita a Navarrés on tornarem alguna altra vegada. Bon dia.
PD: Anit celebràrem Sant Ovidi Montllor a Otos (Ca les Senyoretes). D’açò parlarem demà.
Comparteix això:
Relacionats
La realitat supera de vegades la ficció
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!