Els Papers de Santa Maria de Nassiu

M’he assabentat que l’any 2006 un grup d’amics de l’estimadíssim patriota Josep Lluís Bausset van presentar el seu nom per a la Creu de Sant Jordi, i que el Sr Bausset, quan ho va saber, va escriure al Departament de Cultura, agraint el gest dels amics, però renunciant al guardó, i he volgut que aquelles i aquells que seguiu aquests apunts del meu bloc també en sigueu sabedors.

Després de la seua mort, han estat molts amics del finat els qui han demanat al seu fill, el P. Josep Miquel, monjo de Montserrat, que presentara, de nou, el seu nom per a la Creu de Sant Jordi, cosa que féu fa un mes..

La contestació del Departament ha estat que la Creu de Sant Jordi només s’atorga a persones vives, cosa que no és del tot cert, perquè aquest guardó ha estat concedit a títol pòstum a Martí Gasull i Roig. Ací en teniu la notícia.
Des d’ací vull unir-me a la petició per tal que se li concedesca aquest guardó a títol pòstum, guardó totalment merescut per l’estimat patriota valencià, En Josep Lluís Bausset.

PD. Tot seguit trobareu el seu currículum -facilitat pel seu fill-, en què podem apreciar que de motius en sobren per tal que se li atorgue la Creu de Sant Jordi.  

 JOSEP LLUÍS BAUSSET I CISCAR

 

 

1910  Josep Lluís Bausset i Ciscar naix a Paiporta i als pocs dies passà a viure a l’Alcúdia

 

1921  Comença el batxillerat a València, a l’institut Lluís Vives. Viu intern a la residència Cavanilles de la capital

 

1927  Comença la carrera de Farmàcia a Madrid. S’afilia a la F.U.E.

 

1931  Llicenciat en farmàcia.

 

1932  Entra en contacte amb el Centre d’Actuació Valencianista (C.A.V.) i s’afilia a l’Agrupació Valencianista Republicana (A.V.R.)

      Obté el títol de mestre i practicant de medicina i cirurgia.

       És un dels firmants de les Normes de Castelló, com a representant de  l’Agrupació

 Valencianista Escolar

 

1933   Comença la carrera de ciències químiques

 

1934   Delegat a l’Alcúdia de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana

 

1936    Llicenciat en ciències químiques

                  Fa oposicions a Madrid per professor d’institut. L’alçament militar    l’impedeix treure la plaça, quan només li quedava l’últim exercici, el 20 de juliol de 1936

A l’Alcúdia es fa càrrec de l’escola d’analfabets.

 

1937  S’incorpora a files. És destinat a Barcelona, a la Direcció General de Farmàcia. És nomenat tinent farmacèutic i destinat a l’Exercit de Llevant. Passa la guerra al front d’un dipòsit de medicaments i materials de cura.

 

1939 Processat per la “Comisión Depuradora de Cooperadores de la  Rebelión”, és condemnat a un mes de presó, amb l’obligació de presentar-se després, cada diumenge, a la caserna de la guàrdia civil.

 

1940  Comença a fer classes particulars a València. A la pensió on viu, al carrer de la Mar, 51, de la mateixa ciutat, coneix Joan Fuster, que estudiava dret, amb qui estableix una gran amistat.

 

1943  A l’Alcúdia aglutina un grup de joves i comença a revifar la flama de la llengua. bausset es converteix en un agitador cultural, que manté viu el caliu del nacionalisme d’abans de la guerra. Amb Joan Fuster, Bausset crea una tertúlia, a València, on van anar incorporant-se Ferrer Pastor, Miquel Tarradell, Joan Reglà, Emili Giralt, Ernest Lluch….

 

1951 Contreu matrimoni amb Matilde Verdú, en una celebració en valencià

 

1953    Bausset fa un programa de ràdio en valencià sobre agricultura, en una emissora comarcal. Aquesta iniciativa acabà ben aviat, per aquesta prohibició del governador civil de València: “no podemos permitir, después de tres años de guerra civil, ciertas resurrecciones, que puedan poner en peligro la Unidad de la Patria”. Bausset en rebre aquesta notà, deixà el programa i ja no va tornar més a l’emissora.

     

 

1955  Bausset veu reconeguda la seva condició de cursillista a les oposicions de 1936, i aprova els exàmens.

 

1958    És destinat a l’institut de Tortosa.

 

1958-1959  Participa en la campanya contra Galinsoga, escampant els fulls de boicot a La Vanguàrdia i divulga el cas de Jordi Pujol, condemnat pel cosell de guerra, pels fets del Palau. Bausset mateix copia a màquina, per distribuir-ho, les paraules de Pujol al consell de guerra.

 

1961    S’iincorpora a l’institut de Xàtiva.

De nit, despré de la seva tasca docent, fa classes de valencià a persones adultes, als pobles de la comarca.

 

1963 S’adhereix al manifest a favor de l’ensenyament en català i  a llur normalització.

 

1965  Bausset signa el manifets “Més de 20000 Valencians demanen l’ús de la seua llengua als actes religiosos”.

 

1968 Amb un grup de joves, Bausset funda a l’Alcúdia la revista “PARLEM”, precursora de la premsa comarcal en valencià.

S’incorpora a l’institut d’Alzira.

 

1971  Participa en el I Congrés d’Història del País Valencià.

A Castelló de la Plana, participa en el I Estatge sobre problemes de l’Idioma al País Valencià

S’Iincorpora a l’institut de Carlet.

 

1972   Organitza a l’Alcúdia un cicle de conferències amb les que intervenen Ernest Lluch, Manuel Sanchis Guarner, Ricard Pérez Casado.

 

1973  Participa a l’Alcúdia en la fundació del Partit Socialista del País Valencià.

 

1975 Participa activament en la campanya “La llengua dels valencians”, que divulga l’opinió dels directors de la Real Academia Española i de la Real Academia de la Historia, a favor de la unitat de la nostra llengua.

 

1976  Participa en la creació de l’Assemblea Democràtica de la Ribera.

 

1977  S’uneix a la gran manifestació del 9 d’Octubre, a favor de l’Estatut per al País Valencià.

 

1979   S’incorpora a l’institut de Carcaixent. Participa com a soci fundador en la creació d’Acció Cultural del País Valencià.

 

1980  Es jubila com a professor d’institut. Participa com a professor en la Campanya Carles Salvador a favor de la nostra llengua. assisteix a la I Assemblea d’Intel·lectuals, Artistes i Professionals del País ValenciàS.

 

1984   És homenatjat per Acció Cultural del País Valencià.

L’Ajuntament de l’Alcúdia li ret homenatge, nomenant-lo Fill Predilecte del poble, “en atenció a l’esforç de tota una vida dedicada a la lluita per la recuperació i la reconstrucció nacional del País Valencià”.

Aquest mateix any, Joan Fuster escriu un article on afirma: “Josep Lluís Bausset és un personatge subterrani dels més admirables del País Valencià i jo en done fe. Ningú no sap qui és, i tant se val, però jo sí”.

 

1992  La Unitat del Poble Valencià, embrió del Bloc Nacionalista Valencià, li atorga el I Guardó d’Or.

 

1996  El Partit Socialista del País Valencià homenatja al professor Bausset..

 

1997  L’Ajuntament de l’Alcúdia publica l’opuscle “Josep Lluís Bausset: testimoni de tota una època”, de Santi Vallès .

Bausset publica la seua novel·la “Diari inacabat de guerra”.

 

1999   La revista El Temps, dedica un reportatge al professor Bausset.

 

2000  Bausset rep el I Premi Vicent Ventura al Compromís Cívic, atorgat per la Universitat de València, la Universitat Jaume I de Castelló, la Unió de Periodistes Valencians, CCOO-PV, UGT-PV, la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià i el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià.

Es publica el llibre de Santi Vallès“Josep Lluís Bausset. Converses amb l’home subterrani”, de Tàndem Edicions.

Bausset és nomenat Soci d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

A Barcelona, rep el Premi d’Actuació Cívica Catalana, atorgat per la Fundació Jaume I.

 

 

2001  Rep el Premi “Valencià de l’Any 2000” atorgat per la Fundació Gaetà Huguet de Castelló.

Les Publicacions de l’Abadia de Montserrat li dediquen una Miscel·lània en el seu honor.

 

2004    És nomenat Membre d’Honor de la Fundació Ernest Lluch, uns dies abans que el polític català morís assassinat. L’any 2000, el mateix Ernest Lluch havia escrit: “Josep Lluís Bausset és una de les persones que més i amb més intel·ligència ha treballat durant anys i panys, per les característiques nacionals del País Valencià”.

 

2005  Rep el Premi “Martí Domínguez” de Periodisme, atorgat per l’Ajuntament d’Algemesí.

 

 2010 El 2010 participa activament en la recollida de signatures “Per una Televisió sense Fronteres”, propiciada per Acció Cultural del País Valencià.

Des de fa molts anys, escriu (en valencià) al diari LEVANTE, la crònica de la partida de Pilota al Trinquet Pelayo, de València.

El 27 de febrer de 2010, al Centre Octubre, va rebre un multitudinari homenatge, en el qual van intervindre Eliseu Climent, president d’ACPV, Francisco Tomàs, Rector de la Universitat de València, Santi Vallès, biògraf de Bausset, Robert Martínez, Alcalde de l’Alcúdia, el P. Josep Mª Soler, Abat de Montserrat i l’expresident Jordi Pujol.

El 14 d’abril, en commemorar-se el 10è aniversari del I Premi Vicent Ventura, que va ser atorgat al professor Bausset el 6 d’abril de 2000, va rebre un nou homenatge de la Comissió del Premi.

El 17 d’abril, al Trinquet Pelayo de València, rep l’homenatge del món de la Pilota Valenciana, per la divulgació que va fer del nostre esport nacional.

El 24 d’abril, a València, va rebre el Premi Micalet d’Honor 2010. i el 25 d’abril, a Manuel, va ser homenatjat per la XXVena Trobada de les Escoles en Valencià.

L’11 de setembre, l’Ajuntament de l’Alcúdia li va tributar un homenatge, que podeu trobar al a pàgina web “L’ALCÚDIATV.ES, a la secció “Reportatges”. Al documental, de dues hores de durada, hi participaren personalitats de la cultura (el professor Josep Iborra, Diego Gómez, Expresident de la Federació d’Escoles en Valencià, Verònica Cantó, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Jesús Huguet, del Consell Valencià de Cultura, el professor Antoni Ferrando…)

 

El 27 d’octubre de 2010 va rebre el Premi IMPORTANTE, atorgat pel diari LEVANTE-EMV

 

El desembre de 2011, va rebre el Premi al Mèrit Cultural, atorgat per l’Ajuntament de Pedreguer.

 

2012 El diumenge 3 de juny, a les 21.15 h. mor a València.

 

El 12 de juliol, la Mancomunitat de la Ribera Alta, acordà atorgar, a títol pòstum, el Guardó de la Ribera Alta a Josep Lluís Bausset