Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Aquest post l’escric com agraïment al monjo de Montserrat, Josep Miquel Bausset OSB.

Arran de la trobada (mitjançant internet) amb el monjo de Montserrat, valencià, de L?Alcúdia, he pensat a fer uns post sobre la presència de diversos sacerdots a la meua vida. No sé si tindrà molt d?interés. Però, com que volia fer-ne uns sobre els bisbes que he conegut ?el faré, ara no sé quan-, he considerat millor començar pels capellans.

Vaig nàixer el 7 d?abril de 1957 a Benicolet (La Vall d?Albaida), Enguany he fet 50 anys, Són anys i, com podreu pensar, tinc coses a contar. El que passa és que moltes ja han passat a l?oblit inevitable.

Vaig ser batejat a la Parroquia de Sant Joan Baptista del meu poble la nit de Dissabte Sant. No recorde el dia. Hauria d?anar a consultar l?arxiu parroquial però no ho puc fer en aquest moment. El capellà que em va cristianitzar fou Don José Àrias Pellicer, natural de Carcaixent. Aquest sacerdot estigué com a pàrroc pocs anys al meu poble. D?allí passà a l?Argentina on seguí exercint el ministeri pastoral fins que penjà els hàbits per casar-se amb una mestra argentina. Tornà a Espanya després d?uns anys, tingué fills i s?establí a Barcelona. I ja no n?hem sabut (almenys jo) res més.

El capellà següent que s?encarregà de la Parroquia fou Don José Descals Vila, d?El Genovés (fou cunyat d?una cosina germana meua). Estigué pocs anys també. Fou traslladat a Alzira. Allí estigué molts anys fent classes de Religió en un dels dos instituts i encarregant-se d?una parroquia. Com que tenia un germà casat al poble, vingué alguna vegada i el poguí saludar.

El tercer capellà que va tenir relació en la meua vida fou Don José Escrivà Giner, de Carcaixent també. Com podreu veure ja duc tres Josés i dos de Carcaixent. Aquest Don José Escrivà fou qui em donà la 1a Comunió, amb ell vaig ser escolà, i fins i tot comencí a estudiar el batxillerat de 7 anys. Tot anà de la manera següent : Don José feia vacances i aprofitava per practicar la llengua francesa durant unes quantes setmanes a l?estiu. Ara recorde que ell fou qui ens dugué a les instal.lacions del València CF en aquells anys, que fou un dels primers sacerdots que deixà de dur sotana (al poble solia dur-ne), en fi, com podeu veure, un capellà del Concili Vaticà II. Fou coincidència però la 1a Comunió la prenguérem el 25 d?abril de 1968. Després d?uns anys fou destinat a Teulada i els llogarets que en depenien. Penseu que aleshores s?iniciava el turisme i sabia francés. Finalment, es casà, tingué dos (crec) fills i en aquests moments es troba feliçment jubilat amb la seua senyora. Viu a Madrid. I viatja constantment per gran part del món per la feina que tingué i la relació familiar amb la seus esposa.

El curs 1967-68 comence els estudis de batxillerat al Col.legi Claret de Xàtiva. El motiu fou que, en un anterior estiu, estigué encarregant-se un dies de la parròquia un frare claretià, P. Francisco García Blas (DEP), i parlà amb els meus pares i decidírem que allò millor que podia fer era estudiar al Col.legi Claret de Xàtiva (La Costera). D?aquest ?Padre Paco? (era com l?anomenavem tot el món) us en parlaré en un pròxim apunt. S?ho mereix. I ja veureu per què.