Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
17 de setembre de 2010
2 comentaris
José Vicente Villaescusa i Benicolet
Ha estat (no sé si encara ho serà) militant, diputat i alt càrrec del PP al PV. Des que fou dimitit (o dimití irrevocablement) l’1 de juliol del 2004 com a director general de RTVV, tret d’haver estat, segons diuen els papers l’encarregat de posar en marxa el Museu del segle XIX, no n’havia sentit a parlar més. He estat cercant a la xarxa notícies sobre aquest museu i la més recent que he trobat és del 8 de desembre del 2008. I també he pogut esbrinar que aquest museu és l’IVAM-Centre Carme-Segle XIX. En aquests moments no sabria dir-vos si aquest museu ha estat fundat, refundat o fundit. Ni tampoc si José Vicente Villaescusa segueix al front d’alguna responsabilitat en algun organisme depenent del PP.
Si l’he dut al meu bloc és perquè ja fa alguns mesos que col.labora en el periòdic Levante-EMV (i cal dir que alguna vegada no deixa massa ben parat el seu partit -si és que encara hi pertany-, cosa que pot indicar que, A POQUET A POQUET, algunes persones obrin els ulls). I sobretot m’ha cridat l’atenció la seua columna “Gente de pie” d’ahir: “MAGNÍFICOS ANACRONISMOS”. Comença la columna així:
” Revelar los carretes de las vacaciones parece que requiere un esfuerzo titánico en nuestro universo digital. Ser coleccionista de imágenes en papel tiene ya algo de ancestral. «Eso somos, un puñado de palabras, un montón de imágenes que se mantienen unidas, siempre amenazados por el sinsentido de la siguiente transformación… Aprender a conocer nuestras imágenes, así como aprender a conocer nuestras palabras, ése es el argumento de la obra», dice Félix de Azúa.
Desde la sènia de Benicolet en donde un aca extraía el agua para las tierras de secano, el río Sot y la fuente de Santa María en Sot de Chera o la fuente de los siete caños en Siete Aguas, un revoltijo de lugares que conformaron una infancia, hasta la llegada a la ciudad y a la clandestinidad, con los nombres de guerra, las asambleas y las octavillas de madrugada.”
Si he llegit aquest fragment, haureu vist que esmenta el meu poble quan escriu: “ Desde la sènia de Benicolet en donde un aca extraía el agua para las tierras de secano,”, i el que és cert és que, al meu poble, això que diu és cert, antigament era una “haca” (i no un aca, com escriu Villaescusa) qui treia aigua de la sènia. No sé què pot tenir a veure aquest senyor amb el meu poble, però sempre t’agrada que algú (encara que siga amb un passat PP com el de Villescusa) faça referència al teu poble. Bona vesprada.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ell i unsa quants més van quedar bovcabadats en veure què feien els del PSOE de la sucursal valenciana. Hi ha personatge com Lluís Racionero, Josep Gandia Casimiro, La Muñoz Peirats, Ramon de Soto, Manolo Valdés etc. que són atrets per un cert canvi que s’esvaí en començar a fer el mateix que el Psoe havia fet abans. Racionero, fins i tot estava preop de les tesis d’Esquerra Republicana de Carod. Bé què hi farem !
JO, cada dia tinc la sensació i aspire a ser, ESTRANGER.
Una abraçada amiga.
Sorpreses dóna la vida..