Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
12 de febrer de 2011
0 comentaris
MONTSERRAT (d’Alcalà)
Municipi situat a la Ribera Alta, en la vall del riu Magre, també conegut com la Vall dels Alcalans. El terme presenta nombroses, però no molt altes elevacions, l’altitud de les quals no baixa dels 150 metres sobre el nivell del mar. El riu Magre serveix de límit amb el Real (de Montroi) en l’extrem sud-oest. En el terme existeixen diverses fonts, destaquen la del Camí del Túria, des d’on prenen l’aigua que beu la població. Un vint per cent del total del terme és terreny sense conrear en què creixen pins i mont baix; i la resta es dedica al conreu, en què predomina el secà, i es produeixen vinya, fruites i cereals. Una incipient indústria compta amb fàbriques de ceràmica de construcció i pedreres d’arena i terra argilosa. En el centre del terme i en un costat meridional de la serra del Castellet es troba el poble de Montserrat, la fesonomia del qual recorda el Monestir de Montserrat, que segurament ha donat nom a aquesta població. Segons Cavanilles, a finals del XVIII tenia unes 164 cases, amb uns 700 habitants. Durant el segle XIX experimentà un notable creixement, i arribà a començaments de la centúria següent a uns 2.500. Després de certes recessions, actualment té més de 4.500 habitants. La parròquia té per titular l’Assumpció de la Mare de Déu i pertany a l’arxiprestat de la Beata Josepa Naval Girbés.
S’hi han trobat vestigis arqueològics d’haver estat habitat el terme en l’Edat del Bronze. De l’època romana s’hi han trobat ceràmiques i monedes i restes d’uns vil.la rústica i soterraments coberts amb grans lloses. En temps dels àrabs era un castell, al peu del qual es trobava l’alqueria, que el rei Jaume I donà el 13 d’agost de 1240 a Eiximeno de Tobia. Diversers famílies ostentaren el seu senyoriu fins que el rei Felip III el 1599 concedí el títol de comte del Real a Lluís Pérez Zapata de Calataiud. Darrerament ostentà el senyoriu el duc de Villahermosa.
Eclesiàsticament en un prinmcipi pertanyé a Torís. El 1535 passà dependre del Real de Montroi, però en temps de l’Arquebisbe Ribera fou constituït en parròquuia independent, i amb l’annex de Montroi. El temple parroquial es va construir el 1621, i és d’una sola nau. Celebnra festes patronals a l’Assumpció de la Mare de Déu i a Sant Roc a mitjan agost.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!