Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

28 de març de 2012
3 comentaris

JOAN LAFARGA: PERQUÈ NO FARÉ VAGA (una altra manera de veure les coses)

28-03-2012 | 13:30 (LATORTUGA.CAT)

El 29 de març no faré vaga. Fins ara havia participat en totes les vagues generals que s’havien convocat però aquesta no la faré. Ja n’hi ha prou. Aquest cop no. Per diners? No. Sempre hi penses en el que et costa fer una vaga però com que el sou ja és molt reduït la part a deduir també ho seria. No és aquest el motiu, doncs. Què ha fet que em decantés per no participar-hi? En primer lloc és una decisió personal, naturalment. Però també és una decisió política. He llegit amb deteniment l’escrit que els sindicats CCOO i UGT va entrar al registre de la Secretaria d’Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat de Catalunya el dia 16 de març. És un document extens que ens dóna tot d’explicacions i de motius per fer la vaga. Vint-i-dues pàgines donen per molt. He de dir que, detall amunt detall avall, hi estic d’acord. Si no penso fer la vaga no és pel que hi diu sinó pel queno hi diu. Que és molt i molt important. Si més no per a mi.

Quan es fa un relat del que està passant al nostre país s’ha d’explicar tot. No s’hi val a deixar-se capítols perquè aleshores el conte no s’acaba d’entendre. Com podem entendre que el llop esperi la caputxeta vermella a casa de la seva àvia si abans no ens han explicat que li ha d’anar a portar el menjar perquè està malalta? O potser no ens pregunta el metge si som al·lèrgics a algun medicament abans de prescriure’ns un tractament? Us imagineu que envien els bombers a apagar un foc al bosc sense abans donar-los les dades de l’humitat relativa i de la velocitat i la direcció del vent? Oi que no? Doncs els sindicats ho fan. Volen que apaguem el foc sense donar-los totes les dades. I ens trobem que el vent bufa fort i en direcció contrària.

Què és el que no ens expliquen els sindicats? No ens expliquen, per exemple, que cada any 16.500 milions d’euros dels nostres impostos se’n va a Espanya i no tornen mai. Aquest capítol del conte que s’obliden d’explicar-nos no és un tema menor. Quantes coses no es podrien fer amb aquests diners! Sobretot polítiques socials. La sanitat, l’educació, la funció pública, tan malmeses avui i que sens dubte continuaran patint retallades en la mesura que l’espoli continuï en son un bon exemple. És paradoxal que qui necessita aquests diners és la gent més humil. Ho sap tothom. Ells no? Segur que no?

Perquè no ho denuncien?  No ho sé. Que m’ho expliquin. Crec que el paper que estan fent els sindicats i el conjunt del que anomenem genèricament esquerra pel que fa al dèficit fiscal és penós i, a més, unerror gravíssim. El que haurien de fer és encapçalar el moviment ciutadà contra l’espoli i no ho volen fer. Pateixen unes inèrcies històriques que els llasten políticament i no poden (volen?) fer res per arranjar-ho. Prefereixen deixar-ho exclusivament en mans de Convergència i Unió. Errada monumental. En primer lloc perquè els diners que ens roben són de tots, en segon lloc perquè hi ha coses de país que les hem de defensar entre tots i en tercer lloc perquè quan hi vulguin ser, que tard o d’hora s’adonaran que hi han de ser,  ja serà massa tard. Un cop més hauran posat carinyosament a les mans de CiU un gran regal que aquests sabran apreciar. I faran bé. El que no tinc tan clar és que ens convingui com a país deixar la reivindicació de la fi de l’espoli fiscal en mans d’una única força política. Potser és la política em diran però segur que hi perdrem tots. Després, aquesta esquerra absentista es queixarà farisaicament que CiU vagi donant carnets de catalanitat. Però si els regalen fins i tot la maquineta de fer-los!

La meva decisió és transversal. Serveix per a tot. Cada queixa que hi hagi, sigui en sanitat, educació, en infraestructures o laboral, que no inclogui en els raonaments el robatori fiscal a que se’ns sotmet atots els ciutadans residents a Catalunya, que no compti amb mi. Així doncs, motius per fer vaga n’hi ha molts. Molts més dels que diuen els sindicats i els partits de l’esquerra de sempre. Per això jo no penso fer vaga el 29 de març. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. A la pel·lícula “Platoon” un soldat diu que “les excuses són com el cul: tothom en té una.”  Ara la culpa de que aquest home siga un esquirol la tindrà Espanya. Vinga, va!
  2. Les meues raons per a no fer vaga demà són altres.

    He estat parlant estos dies amb treballadors d’empreses grans; en concret de tres empreses, una amb més de 100 treballadors, i les altres amb més de 500 treballadors cadascuna. No faran vaga demà, per què?, doncs no perquè estan contents amb les seues condicions laborals, ni tampoc perquè els agrade la nova reforma laboral, sinó perquè fer vaga hui per hui no és un dret, és un luxe, i ells no se’l poden permetre. Alguns d’ells no poden deixar de cobrar ni un sol dia perquè la seua és l’unica mininòmina que entra en una casa amb dos fills i una hipoteca; i la gran majoria per por, sí por, i més ara amb les facilitats que hi ha per a l’acomiadament, i “al teu lloc un altre”.

    Doncs jo no faré vaga per solidaritat amb tots aquells treballadors que  treballen en les pitjors condicions i que no poden permetre’s eixe luxe. No els ho posaré així de fàcil als dels sindicats, que han descarregat tot el risc i totes les pèrdues econòmiques de la protesta en els treballadors. Llavors, què arrisca i que perd el sindicat?, no té més ferramentes de lluita?, així cuida el treballador?.

    Crec que la vaga de demà és inútil, una errada i un luxe que molts treballadors no es poden permetre. I crec que hauríem de prendre altres mesures, més efectives a l’hora d’obtindre resultats, i factibles a l’hora de ser seguides per tots els terballadors. Per què no tanquem TOTS la tele fins aconseguir allò que volem?, (potser d’eixa manera algú li llevaria la pols als llibres que fins ara decoren el saló); per què no apaguem TOTS els mòvils?; per què no intentem passar els diumenges sense fer cap despesa eléctrica, (enllà de la nevera)?, per què no posem tots els nostres diners al mateix banc, (un d’aquells que no inverteix en armes), i deixem la resta buits?, per què no comprem TOTS roba o aliments en tendetes particulars, i en productors sense intermediaris, i abandonem les marques i les grans cadenes?,  per què no deixem TOTS  de pagar impostos?,… per què els sindicats no treballen en eixe sentit, ens expliquen mesures com aquestes, ens animen i ens convencen a TOTS o a la gran majoria de fer coses com aquestes?

    PS. Només faria vaga demà si fos mestra, i si hagués decidit, com a mesura de pressió fàcil, deixar els xiquets sense excursions i sense activitats culturals. Llavors ara, per coherència, per dignitat i per respecte a eixos xiquets, seguiria la vaga. (Al cole dels meus fills, on cap mestre fa activitats extraescolars, de moment només sabem que 5 fan vaga, i en són 18).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.