Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

31 d'octubre de 2006
Sense categoria
7 comentaris

De l?amor?

A una parelleta, alumna i alumne meus, pel naixement d?aqueixa ?coseta? tan bonica anomenada amor

Enguany, en començar el curs, us vaig fer una crònica breu dels grups que m?havien tocat en sort per impartir les meues classes a l?ies on duc més de quinze anys. En aquests anys he vist moltes « parelletes », algunes ja venien fetes en incorporar-se a l?aula i unes altres s?hi feien al llarg del curs. Doncs així ha estat enguany. I és el que hem dit tantes vegades: no es poden posar portes al camp, etc.

Un dia en una classe de 2n de batxillerat vingueren a la taula de la classe dos alunnes i, sense dir-me res ?tenia els full damunt la taula- començaren a mirar les fotos dels alumnes dels grups a què impartesc classe. Em va cridar un poquet l?atenció, però no hi vaig donar més importància. La curiositat a aqueixes edats els ?mata?. Passà un dia ?crec- i, a través del Windows Live Messenger que tinc obert per a l?alumnat ?ho faig perquè així tenen una via de comunicació ràpida i directa amb mi, i sense intermediaris pel mig, un dels dos alumnes em digué que li donava classe a una ?xiqueta? en qui s?havia fixat. I que li diguera com es deia, etc. Aleshores vaig pensar que alguna cosa passava. Després de dubtar un poc, perquè no acabava d?esbrinar de quina alumna es tractava, li vaig passar el compte de l?alunma del Messenger perquè la poguera agregar. Vam quedar que això li costaria una cerveseta. I que no em descobrira mai. L?alumne la va agregar i la ?xiqueta? el va acceptar (descobrint, de seguida, que la font d?informació havia estat jo). Bé, han passat unes setmanes. I per ell ?entre els homes és més fàcil la comunicació sobre aquests afers- sé que la cosa va molt bé. Finalment, ell mateix va ser qui em va dir que serien ?cinc? cervesetes si tot rutllava com desitjava. I m?ha dit que sí que ho seran. No puc dir noms perquè, en cas de dir-los, l?alumnat que llig aquests posts de tant en tant, podria encertar de qui es tracta. Però fer-ho públic ja és cosa de la parelleta: quan i com ho desitgen comunicar a les amigues i amics.

A mi sols em queda desitjar-los molta sort en tot (i també en els estudis). Per acabar us diré que, no és per res, però quan veus que l?amor, la passió, el desig, etc. sorgeix en persones d?uns 17 anyets, saps que el món no està perdut. Ni molt menys.

I això que estem en primavera d?hivern.

Bon dia, vesprada i nit

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Bo angel teu vaig a estrenar jajaja, quina ilusio!! Weno que ta quedat mol bonica la noticia esta, encara que me sone de algo (encara no se de que :S) i nse, li desitje lo millor a eixa parelleta que as ajudat a fer, que de segur aguera acabat com deu mana, pero gracies a tu se va acelerar el proces ainxina que els desitje lo millor i nose, collons aso pareix una boda i yo el invitat borraxo que sa pujat al escenari a contar gilipoyaes XD

    Ale ja n’hi ha prou…

    PD: El xic eixe… es wapo no? jajajajja

  2. Bo, ja que he vist el bolc dic, va vaig a posar-li un comentari, perque es el que es mereix. A mi tambe em sona molt aquesta noticia, com ja ha dit Salva, i jo tambe espere que vaja molt be perque conec a la parella en qüestió i s’ho mereix.

    Que duren… jajajaja

    Adeu

  3. Que bé! I el millor és saber que, si funciona, tu vas posar el teu granet de sorra en el començament de la història… Si és que… Hi ha vegades que som més que mestres/professors!

  4. Hola! Sóc una alumna teua de 1er de batxiller. He llegit aquest bloc i els corresponents comentaris i he dit: vaig a deixar-li un comentari al meu professor de valencià que, encara que no el coneguem molt, sabem que és bona persona (a més d’estar planejant un viatge per a nosaltres). Però bé, aquesta no és la qüestió. Vull dir que jo també tinc el privilegi de conéixer a aquesta parelleta que, per cert, peguen molt! He de dir que els dos són unes persones meravelloses i per aquest motiu es mereixen tota la felicitat del món. Jo pense que ja la tenen quan estan junts (sols has de mirar la careta que se’ls queda) però bo. Total, que encara que ells ja saben tot el que pense d’ells els ho deixe ací escrit per a que s’enrecorden de mi.

    Bona nit i fins altra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.