Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El
passat 27 de març vaig fer una visita a València per tal de veure unes quantes
exposicions. No havia pogut fer-ho abans pels motius que sabeu. I una vegada
allí, la primera que vaig poder visitar fou la de Juan Negrín, Metge i Cap de Govern (1892-1956). Aquesta exposició
es trobava a la Sala Estudi
General-La Nau de la UV. I feia
un repàs al que havia estat la vida d’aquest cap de govern de la
II República. Exposició dividida en sis
blocs:

I.                 
Infancia i
joventut a les Canàries i Alemanya. Negrín, metge fisòleg

II.             
Negrín
socialista

III.          
La guerra
civil: l’ajuda de l’URSS i l’or de Moscou. Negrín, ministre d’Hisenda

IV.           
El cap de
govern que volia Azaña

V.               
“Resistir és
vèncer!”: Negrín, aïllat

VI.           
La doble
derrota de Juan Negrín: fonal de la guerra i exili.

Una
exposició molt digna: no sols pel lloc on fou possible ser vista sinó pel contingut i el
que va representar aquest cap de govern de la
II República.

La
segona erposició fou la de Llibres a
l’infern 1939. La
Biblioteca de la Universitat de València, a la
Sala Duc de Calàbria de la
UV. Amb l’afegit de “Requisats, rars i
curiosos” feia una exposició de 187 llibres, tres manuscrits i tres dibuixos
infantils. La major part foren incautats després de la guerra civil.
Brillantísima!!!!

La
tercera fou En defensa de la cultura:
València, capital de la
República 1936-37. Aquesta constava de De la defensa de la República a la defensa
de la cultura, al Clauste i Sala Oberta; L’art al servei del poble, a la Sala Martínez Guerricabeitia i La protecció del tresor espanyol, a la Sala Thesaurus de la UV.

I
després de dinar vaig poder a tornar a veure Guerra en la ciutat 1936-1939.
Collecció Monreal-Cabrelles al Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València. I
la que m’interessava més: Pobles abandonats, Pobles en la memòria, al mateix
Museu Valencià d’Etnologia. Aquesta última em va agradar però em va saber a
poc: la major part eren fotografies del que anomenem pobles abandonats. Alguns
pràcticament avui dia desapareguts del mapa. Imagine que el catàleg deu ser més
interessant –no el vaig poder adquirir perquè la llibreria era tancada- perquè
tindrà moltes fotografies d’aquells llocs.

I
aquesta fou la meua passejada per la ciutat de València aquest dia. No cal dir
que vaig fer servir el taxi per tal de desplaçar-me d’un lloc a un altre. Però
va valer la pena.

PD: I vull recordar Guillem Agulló, lluitador  pel nostre País i la nostra gent i que fou assassinat tal dia com avui de fa 15 anys: que la recança no els abandone mai als seus assassins!