Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Una pastoral amb trellat, preguntes per a Jordi Bort Castelló, coordinador del llibre “Tarancón, un cardenal per a la llibertat”
Extreta de CRESOL:
– Segons la teua visió, qui eren a Madrid, entre nosaltres
–mentres se celebrava la JMJ– els jóvens exclosos de tots els drets?
Segurament els jóvens amb idees avançades o jóvens que anaven per lliure, atrets per la figura del papa, però poc compromesos amb la comunitat cristiana.
– És palpable la transparent humilitat del Papa i la seua capacitat gentil per a dirigir-se a tots, donant-se a entendre no sols als fidels catòlics. S´ha valorat la JMJ amb qualificatius d´“èxit absolut”, “gent sana”, “energia positiva”, “retorn als valors”. Com caldria parlar de “un viatge redó, i d’un èxit sense pal·liatius davant dels resultats de la JMJ de Madrid 2011”?
Els resultats de la JMJ encara no sé quins seran… la JMJ pot ser com una carcassa, de festa, molt bonica, molt espectacular (so, llum i color, fum… i en això s’acaba tot) o pot ser com un ciri que amb senzillesa il·lumina una situació de foscor. Per a mi, la JMJ hauria de ser les dos coses, però sobretot la segona.
– Enfront de les ideologies dominants, en la JMJ s’ha parlat d’una esperança i una felicitat certes. Com cal impulsar la post- JMJ per a poder superar algun tipus de submissió juvenil a la fatalitat econòmica, a la indiferència religiosa i a la resignació democràtica?
Donant un protagonisme als jóvens. A tots els jóvens!!! No només als qui estan en moviments d’una certa sensibilitat (conservadora), sinó també als qui dia a dia estan al costat dels capellans a les parròquies, col·laborant amb ells. I fins i tot a aquells que s’acosten esporàdicament a l’església, aprofitant per atraure’ls a la fe.
– Com podem donar suport a allò que els jóvens volen fer?
Escoltant-los i donant-los la paraula, de veritat.
– La fe cristiana necessita enfront de si mateixa una “absència cristiana” i inclús en el seu interior una certa contestació, on la fe es bata amb si mateixa contra les seues certeses massa fixades o solitàries. Com es podria aconseguir eixe estil?
Amb jóvens agosarats i atrevits, que estiguen en la frontera i que per això vagen al davant, per fer avançar una església que sempre va a un pas molt lent!
– “El Senyor Jesús no és un mestre que entabana els seus deixebles: ens diu clarament que el camí amb ell requerix esforç i sacrifici personal, però que val la pena”, va dir el papa. amb quines mediacions diocesanes podríem aconseguir objectius juvenils viables en este pròxim curs?
L’Evangeli és exigent, però molt humà! i l’església, perquè tinga també un estil més obert i més humanitzador, ha de comptar amb la participació de totes les sensibiliitats que hi han al si de les comunitats cristianes. No només amb les “dominants” en molts bisbats. L’Església ha d’incloure els jóvens tal com són, amb tota la seua riquesa interior i també amb les seues inquietuds, contradiccions i interrogants!!!
– Amb quin model de comunitats vives i participatives?
Amb comunitats més senzilles, compromeses amb la realitat i els problemes de la nostra societat: la falta de treball, la immigració, el sofriment dels jóvens…. no amb comunitats que no tinguen els peus a
Terra!!! Massa “pels núvols”.
– “El naixement d’una xarxa universal d’amistat que unix el món amb Déu és una important realitat per al futur de la humanitat, per a la vida de la humanitat de hui”, afirmava el sant Pare. Què hem de fer perquè no quede tot simplement en purs discursos de gent major, en meres paraules i en il·lusòries il·lusions?
Posant-ho a la pràctica i intentant viure-ho, amb senzillesa, però amb realisme, aprofitant l’inici del curs 2011-2012.
– Què fer per a escoltar als que treballen amb jóvens?
Animar-los, donar-los suport des dels bisbats, perquè no se senten sols i treballar conjuntament amb ells, per fer una pastoral amb trellat, implicant els jóvens i no com a convidats de pedra.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Li deixo un enllaç sobre les JMJ catòliques [que no cristianes] vist des d’un altre punt de vista (punt de vista d’un cert “protestantisme”). Espero que li sigui profitós.
Atentament