Els Papers de Santa Maria de Nassiu

UNa de les coses que ha deixat clara la pandèmia actual és la fragilitat del nostre sistema social. Un “vitxo” tan xicotet ens monstra la part més negativa, més fragmentada, més idealitzada, que podia amb tot… i veiem com, en poc de temps, cauen tots els mites i aparences en què se sustenta el model social i econòmic. Sense oblidar-nos que també ha tret el millor de cada u, amb aqueix treball solidari, d’acompanyament per als més vulnerables: grans, malalts,…

En els nuclis familiars és on tal vegada més s’haja resentit, sobretot quan alguns o tots els membres de la família han perdut l’ocupació, el medi que els garantia l’existència. A part dels ERTO (sols per als que tenien un treball) i les ajudes socials autonòmiques, molts dels membres de la nostra societat (els aturats sobretot de llarga durada) es van quedar sense la possibilitat d’aconseguir un treball i esgotaren totes les prestacions disponibles. En mig d’aquest fet cobrà força la necessitat d’un ingrés que garantisca per a tots el que necessiten, una forma de subsistir mentre els temps i l’estat econòmic del país canvien. El Govern de l’Estat va preparar l’Ingrés Mínim Vital (IMV).
Amb això, les famílies espanyoles haurien de poder accedir, pel temps que siga necessari, a cobrir les seues necessitats bàsiques com alimentació, habitatge i subministres. On veiem que es quedaren curts de mires fou en com s’hauria de sol.licitar l’esmentat ingrés. En tenir en compte els ingressos de l’any anterior, moltes famílies sense ingressos hui, no han tingut dret. Els entrebancs burocràtics, la quantitat de documentació exigida (a persones en molts casos amb dificultats per a preparar la documentació) i el que més ens preocupa: “por al pobre”, la visió molt esbiaixada que “tots els necessitats em volen enganyar” que de vegades ens monstra l’administració. Fa falta que s’aclarisca, simplifique i es pose llum en els requisits i justificacions que han de complir les persones que sol.liciten l’IMV. A la vegada moltes oficines on s’ha de sol.licitar romanen tancades. Cal que aquests requisits tinguen en compte la situació actual de les persones, no el passat immediat. Tot canvia en uns mesos.

L’IMV ha de, a més, ser tan flexible i dinàmic com la mateixa societat a què serveix i ajuda. Tots hem de demanar-lo i rebre’l quan la sirtuació ho requeresca i saber renunciar-hi quan ja no siga necesari. És també un dret i una obligació per a tots. Els servidors públics, els funcionaris tenen una gran importància a l’hora de facilitar la tramitació amb seguretat i eficàcia. I així ajudar a les famílies en els moments actuals. Que no facen tap. Ens cal agilitat.

Cal que es revisen urgentment els requisits i agilitzar els tràmits per part de les admnistracions públiques. Com es pot vore, no pot ser que a aquestes dates més del 50% de les sol.licituds presentades s’hagen rebutjat i tan sols el 25% tinga en marxa l’IMV, estem parlant de la supervivència de persones. A pesar de la crisi social l’IMV no executa més que el 40% del pressupost actual. En nou mesos la Seguretat Social sols ha desemborsat 920 milions d’euros dels 3.000 anuals previstos.

El Papa Francesc en la seua carta de Pasqua de 2020 ens feia una crida a tots els cristians: “Aquest pot ser el moment de considerar un salari bàsic universal que reconega i dignifique les tasques nobles i essencials que duu a cap”, va escriure el Papa en la seua carta. “Asseguraria i concretament assoliria l’ideal, a la vegada tan humà i tan cristià, que cap treballador sense drets”. Tenim la tasca de dur l’IMV cap a una Renda Bàsica Universal. Qualsevol persona pel fet de ser-ho, hauria de tenir-la disponible, sense necessitat de sol.licitud, requisits, documents… Solament pel fet de ser Persona.