Els Papers de Santa Maria de Nassiu

que ma mare ens deixà. Sembla l’altre dia i ja ha passat un any. Ha estat un any difícil. Sovint apreciem tot el bo i millor que hi ha als éssers quan els perdem. I no cal dir res si es tracta d’un ésser estimat com ho és sempre una mare.

Ahir la vam recordar a la pregària i férem una visita al cementeri. No podia deixar de recordar-la també ací.

Per al record un poema de Miquel Martí i Pol (“Parlem de tu”). El text diu així:

“Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teues
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo”.