Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Les grans entitats financeres en estreta col.laboració amb els grans mitjans de comunicació de masses, es reserven el poder i el control del que ha de ser notícia i el que ha de ser silenciat cada dia. Manipulen a través de la tergiversació o dolcificació de les paraules; anomenen “inversió” quan simplement és “privatització”, a la inversió en educació, garantia de rendes, salut, dependència…ho adjectiven com a “despesa social” i quan apliquen el que realment són retallades s’anomenen “sostre de despesa” o dèficit pressupostari.

Els casos més notoris, com s’ha denunciat en divesos mitjans de comunicació, són les empreses de l’IBEX que solen signar acords amb els periòdics i alguns mitjans de comunicació que a canvi de rebre publicitat, no han de contar certes informacions que perjudiquen la seua imatge. La cosa novedosa és que ara ens enfrontem a una “indústria de notícies falses”, o el que  ve anomenat la postveritat, com ho va demostrar l’elecció del president del Brasil (Jair Bolsonaro), basada en l’odi al diferent, o els rumors i mentides permanents del president Donald Tramp, i més proper encara a l’extrema dreta espanyola afirmant que cal acabar amb la sanitat universal dels immigrants perquè perjudiquen els espanyols… Tot això representa una amenaça per a la democràcia, ja que el seu objectiu és intoxicar els ciutadans amb informació falsa per a manipular el seu vot i les seues estratègies.

Així com existeix una normativa jurídica internacional que protegeix els drets del capital  normatives jurídiques vinculants per als països i empreses en l’aplicació dels drets humans. Els estats tenen el deure de protegir els drets humans i els mandats de les seues pròpies constitucions. És central que les  macro dades del creixement global no oculten la nostra condició humana.

Per altra part, al periodime i mitjans de comunicació se’ls ha d’exigir major rigorositat abans de publicar una notícia, és a dir, verificar les fonts i detectar les notícies falses. La pràctica d’acceptar informació sense comprovar-la ni confrontar-la s’ha extés. En aquest temps accelerat, la lluita per la immediatesa de la notícia sol estar en detriment de la profunditat de la mateixa i l’absència de crítica.

Aquestes situacions de globalització i informació ens aboquen a la necessitat d’una ètica global, que contemple valors a escala universal, seguint el principi ja clàssic de Kant: “Obra de manera tal que la màxima de la teua voluntat puga en tot moment valer a la vegada com a principi d’una legislació universal”.