Els Papers de Santa Maria de Nassiu

L’Església, en preocupar-se de les qüestions socials, el que està fent és preocupar-se que la vida social tinga qualitat humana. Proposa que la vida social garantesca i promoga el desenvolupament feliç de cada una de les persones que formem part de la societat. La dignitat pròpia de cada persona es va reconeixent en els drets humans, però aquests han de poder exercir-se en la realitat per tal que siguen efectius, per tal que no siguen solament un reconeixement teòric, sinó una possibilitat vertadera de gaudir-los. El reconeixement pràctic dels drets humans, que ens possibiliten realitzar-nos dignament, cal dur-lo a cap en la societat. Per això la Doctrina Social de l’Església (DSE) pretén que la societat s’organitze cada vegada amb major justícia. La DSE vol que el món, cada societat, siga un espai on les persones puguem viure en pau. La pau és el fruit de la justícia, de la llibertat i de l’amor, és el resultat de viure equitativament, sense submissió i volent-nos.

La DSE vol ajudar que aconseguim una societat en què es duga a cap la promoció humana integral, a través de la justícia social, i sempre des de l’amor. Davant les mancances que moltes persones pateixen, l’Església ha proposat i practicat des de segles l’assistencialisme. Ha reaccionat assistint les necessitats concretes i urgents dels empobrits, i això cal. Però l’Església ha descobert que hem de procurar no sols alleujar el sofriment, sinó evitar-ne les causes. No sols hem de guarir les ferides, sinó tractar d’impedir que les persones siguen ferides. Per això la finalitat de la DSE consisteix a promoure totes les condicions que propicien, afavoreixen i garanteixen el desenvolupament integral de les persones.