Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Municipi situat a la Vall del riu Palància, en el sector est del Camp de Morverdre. El terme té forma restantungular, orientat d’est a oest; la part est és plana i està ocupada per la Vall del Palància, mentre que el sector sud-oest és muntanyós. L’altitud més important que té dins del terme és el Garbí, amb 601 metres; unes altres altituds són: Cerro Peluca, amb 92 metres i Muntanya Negra, amb 427. Travessa el terme de nord a sud el riu Palància que té un llit ample i poderós. Els barrancs més importants són els del Pla, de Llinanes, de la Carrasca i de la Beselga, que baixen cap al Palància des del sector oest del terme la Sèquia Major de Sagunt, procedent del de Torres-Torres per tal d’eixir al d’Albalat dels Tarongers. Dins del territori es troben els manantials de Barraix i Beselga. En terrenys no conreats abunda el mont baix i el pi d’Alepo. Al voltant d’una meitat de la superfície del sòl està conreada, i l’altra meitat sense conrear. En les terres de regadiu es conreen els tarongers, en les terres de secà els fruiters, fruits secs, oliveres i vinyes. El poble està situat al marge esquerre del riu Palància. Actualment té uns 1.200 habitants. La parròquia està dedicada als Sants Joans i pertany a l’Arxiprestat de “la Baronia-Les Valls”.

S’han trobat al terme d’Estivella vestigis de presència humana en temps dels ibers. En els Arcs hi ha restes de les vil.les romanes, que degueren estar habitades des de començament del segle IaC i proseguiren fins al segle II o III de l’era actual. En altres parts del terme s’han trobat ceràmica pròpia de les cultures ibera i romana, teseles de mosaics negres i blanques, ¡ fragments d’estudi pintat en vermell i sillarejos de murs que hagueren de pertànyer a edificis de bona construcció. Després de la funndació del Regne de València pertanyé el senyoriu d’aquest lloc a  la família Montsoriu. Després de l’expulsió dels moriscos, Jerònim Montsoriu concedí carta de població el 20 de desembre de 1610. Posteriorment passà a la jurisdicció de la casa d’Hijar.

En 1536 es va crear la rectoria d’Estivella, desmembrant-se de Sagunt, el mateix que Beselga, que se li va donar com a annex. El titular d’aleshores era Sant Joan Baptista i tenia 45 cases de cristians nous, amb 20 que corresponien a l’annex. L’Arquebisbe Sant Joan de Ribera, en 1574, disposà que se celebrara els diumenges i festius una missa a Estivella i una altra a l’annex. però en no tenir església ordenà que se n’edificara una. Se celebren festes a Sant Blai, el 3 de febrer, a Sant Joan Baptista, el 24 de juny, i a la Santa Creu, que el beat Dídac Josep de Cadis, gran predicador de missions, en 1787 consagrà en el cim del Garbí.