Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

22 de desembre de 2009
1 comentari

?Ai de qui fa guanys il.lícits?

És el títol de l’article que ha estat publicat a MEDITERRÁNEO i l’autor del qual és el valencia i monjo de Montserrat, Josep Miquel Bausset. Ací us el deixe sencer. A Mediterràneo li han tret un xicotet fragment.

 Aquestes paraules
del profeta Habacuc (2:9) mostren d’una manera ben clara l’esperit bíblic que
condemna el frau, la mentida, la corrupció!!

Des de sempre han
proliferat els casos de despotisme, que han tacat la credibilitat democràtica
del polítics: Gürtel, Pretòria, Boadilla del Monte, Palma Arena, Millet…i
molts més, desgraciadament!! Són casos d’abús de poder (amb l’objectiu d’un
enriquiment personal il·lícit) que com a ciutadans ens avergonyeixen. Regals de
luxe, “
pastuquis” diners negres en
paradisos fiscals, transcripcions policials de
 converses frívoles plenes de menyspreu per la
dona (“
todos estaban en pelotas cada uno
con una tia”)
festes sexuals  (al més
pur estil berlusconià) per afavorir les relacions personals i empresarials
sobre PAIs, mentides, especulacions urbanístiques ….

La Bíblia sempre ha estat per als 
cristians una norma de vida. Un espill on poder contrastar les nostres
actituds i els nostres actes.
La
Paraula
de Déu urgeix els cristians a la justícia i a la
rectitud de vida, i per això l’Escriptura lloa “
el qui viu d’acord amb la veritat” (Ps 25:3)  el qui
es comporta amb justícia, els qui no accepten els guanys abusius i no es deixen
comprar amb regals corromputs”
(Is 33:15) els qui porten  les
coses de palau amb honradesa de cor”
(Ps 100:2) els “hòmens de conducta irreprensible” (Ps 118:1) “el qui viu honradament i practica la justícia” (Ps 14:2)

Per contra, la Bíblia condemna els qui
actuen amb “
favors per subornar” (Ps
25:10) els qui “
jutgen per suborn,
decideixen per un tant i vaticinen per diner”
(Mi 3:10-11) els qui “premediten males jugades” (Ps 51:4) i “els hòmens fraudulents” (Ps 100:7) Jesús
mateix s’escandalitzava dels fariseus que anaven darrere dels diners: “
Vosaltres davant la gent, vos feu passar per
hòmens justos, però Déu coneix els vostres cors i detesta aquesta grandesa que
els hòmens admiren”
(Lc 16:15)

És veritat que no
tots els polítics són iguals!! La gran majoria d’alcaldes, regidors, consellers
o diputats són gent honrada. Però la nostra societat pot caure en el desànim i
en l’escepticisme, en conèixer casos com els que hem conegut. Polítics que
s’enriqueixen amb mentides i negocis tèrbols que, per altra banda acaben per
descobrir-se! I és que com diu la primera carta a Timoteu, “
els qui volen enriquir-se cauen en paranys
que enfonsen els hòmens en la ruïna i la perdició, perquè l’arrel de tots els
mals és l’afany de diner”
(1Tm 6:9)

Davant el clima de
corrupció existent, la classe política ha de saber actuar amb honradesa,
deixant la utilització de l’insult per desqualificar els adversaris (com fa algun
president de Diputació en relació al cap de l’oposició) o de les amenaces d’un
altre president de Diputació (“
anem a
rematar-los, són uns gilipolles”
) exemples
que desgraciadament trobem massa sovint.

La funció pública
està necessitada de valors que donen validesa, fortalesa i dignitat a la nostra
vida. Perquè si en la política només compta la llei del més fort, aleshores
vorem disminuir la dignitat de la persona. Per això en una societat amb una
manca de valors, cal obrir camins nous perquè els ciutadans puguen recuperar la
confiança en els polítics. Per arribar a aquesta situació, cal que els polítics,
per la seua banda, treballen per retrobar la dignitat de la vida pública i per afavorir
la regeneració democràtica. Només així, els ciutadans continuaran confiant en aquells
que ens representen.

Per altra part,
crec que els polítics han de saber que la seua tasca és un servei a la
societat. No un premi o un honor! Quina diferència entre l’actitud de Jesús a
l’Evangeli en parlar d’aquells que han fet un servei: “
Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el
nostre deure”
 (Lc 17:10)  i la d’algun polític que es vanagloria d’ell
mateix, perquè “
los valencianos me deben
mucho”
O entenem la funció pública com un servei (i per tant els ciutadans
no deuen res als polítics) o bé res no té sentit! I és que la política s’ha de
fer pensant amb el cap, i no pensant amb les vísceres o amb la cartera.

Necessitem polítics
que creguem en l’honradesa i en el servei desinteressat a la ciutadania. Polítics
respectuosos i generadors de consens, que creguen en la força del diàleg i de
la paraula. Polítics que des de l’ètica, allunyats de la crispació, de la
mentida i de la manipulació, siguen hòmens o dones honestos i servidors de la
col·lectivitat. Polítics que tornen als ciutadans la il·lusió per la vida
pública, i eixir de la mediocritat per tal de construir una societat nova. Polítics
que siguen veïns dels seus veïns, que no visquen als núvols, sinó en la
proximitat dels barris i ciutats que
  han
de servir. És així com tots els polítics (i més encara els qui s’anomenen
cristians) haurien d’entendre que el seu servei ha d’estar arrelat en un
compromís ètic i social a favor de la ciutadania.

                                                                             Josep Miquel Bausset

                                                                           
Monjo de Montserrat 

Per Caldes de Montbui
10.11.2013 | 6.08
Dos articles
13.03.2008 | 6.03
Articles de repom (16)
17.09.2009 | 5.55

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.