Els Papers de Santa Maria de Nassiu

RAFAEL XAMBÓ

Ja ha començat el curs escolar 2008-09. Durant el mes de
setembre, milers de professors i professores dels diversos nivells educatius han
preparat i revisat programes, han organitzat el que serà la seua tasca un any
més: educar. Hom podria esperar que les autoritats educatives posaren al seu
abast les millors condicions de treball i estimularen la dedicació en una
activitat tan necessària i estratègica per al futur d´una societat que tinga com
a horitzó la llibertat i la igualtat de tots els seus ciutadans. La realitat,
per desgràcia, és ben diferent.
L´autoritat educativa s´ha dedicat amb totes
les seues forces a la propaganda més abjecta. En contra dels principis
pedagògics més elementals, qui hauria d´estar treballant de valent perquè els
nostres escolars reben una formació de qualitat -la qual cosa depèn de molts
factors òbviament, però un fonamental n´és la confiança, més encara, la
complicitat, entre els diferents agents: alumnes, pares i mares, professorat i
administració- es dedica en cos i ànima a fer un gran problema d´una matèria,
amb una hora setmanal, en un sol curs de l´ESO. Ja sabeu, el disbarat de
l´anglès.
Mentre el conseller fa el pallasso a consciència per distraure dels
problemes reals de l´educació i al servei dels interessos del seu partit, el
fracàs escolar no ha deixat de créixer durant els anys de mandat popularista,
així com ho han fet els barracons, el forat de Ciegsa, les subvencions públiques
a les escoles concertades -majoritàriament en mans de l´església catòlica-, el
desànim i la pèrdua d´autoritat entre el professorat de la pública -especialment
als instituts- , el deteriorament de les instal·lacions dels centres públics i
les rebaixes de pressupost per al manteniment i les activitats
complementàries.
Els i les adolescents no han conegut una altra cosa que els
governs del PP amb el seu exemple pràctic i de discurs. Som els millors. El
futur és nostre perquè organitzem regates per a milionaris, perquè hem fet que
els constructors arrasen el territori, perquè tenim la Fórmula, perquè als
nostres polítics els toca la loteria més que a ningú, perquè ens podem gastar
tot el pressupost de cultura en una bufonada, perquè som la comunitat autònoma
més endeutada, perquè no calen més llibres a les biblioteques públiques, perquè
no som catalans, perquè hem posat a ratlla a les universitat públiques i ajudem
les privades de l´església, perquè volem aigua per als negocis, perquè som la
comunitat trilingüe… Perquè sí, sí, sí.
Si el model de conducta que han
promogut és el basat en l´èxit econòmic i la notorietat social, amb Canal 9 de
punta de llança promocional, si el que importa és guanyar com més i més ràpid
millor -el PAI ha sigut la divisa-, no és estrany que la cultura de l´esforç
només quede per als que no son prou espavilats i per als immigrants pobres. Així
és com, durant els anys de mandat del PP, han crescut les desigualtats al País
València. Així és com s´ha degradat l´educació popular, del poble, que ha
esdevingut una bomba de rellotgeria que patirem durant dècades.
El Partit
Popular està destruint a consciència les possibilitats de futur dels fills dels
més necessitats. Els seus ja tenen escoles concertades, privades, i professors
particulars, i sempre la protecció dels seus perquè puguen reeixir
independentment del seu esforç i capacitat.

*Professor Titular de
Sociologia. Departament de Sociologia i Antropologia social. Facultat de
Ciències Socials. Universitat de València