Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

4 d'octubre de 2008
0 comentaris

ESTADA A LA CIUTAT QUE TÉ LA FÓRMULA

Ahir, aprofitant el xicotet descans amb motiu de la Fira i Festes de Gandia i la festivitat del seu sant patró, Francesc de Borja, em vaig desplaçar a la ciutat que té la fórmula: València. Vaig visitar en primer lloc l’exposició CANÇONÍSSIMA a l’OCCC, col.lecció discogràfica de Jesús Prats i comissariada per Carles Gàmez. Als que sabem què va ser això del disc de vinil ens ha fet molta gràcia veure aqueixes mostres -moltes les tenim a casa també- del que va ser un moviment dels més importants que ha tingut la cultura nostra del segle XX. Romandrà oberta fins al 26 d’aquest mes.
Al mateix OCCC vaig comprar dos llibres sobre Educació. Ens cal molta reflexió si volem reendreçar aquest món de l’educació. I l’administració (almenys la valenciana) no ens ajuda gens. Contràriament: sols sap posar pedres a les rodes. Els llibres que vaig adquirir són: Victoria Camps, Creer en la educación. La asignatura pendiente, Península, i Daniel Pennac, Mal de escuela. Literatura Mondadori.

Tot seguit i mentre m’adreçava al Jardí Botànic, vaig trobar per un carrer l’actor i cantant Joan Monleón. Sembla com si haguera estat una visió a conseqüència de la visita a l’anterior exposició. El vaig veure caminant amb ulleres de sol, gorra, etc.

Un cop al Jardí Botànic, vaig veure l’exposició del que ha estat fins avui el Jardí Botànic-Jesuïtes i la luita fins ara per tal d’impedir aqueixa animalada que era la construcció d’edificis de 20 plantes al davant de l’antic col.legi Sant Josep. Vaig poder relaxar-me i passejar pel mateix Jardí. Una joia dins d’una ciutat a la qual cal millors governs dels que ha tingut fins al moment.

D’allí vaig anar a veure la darrera exposició (que no volia deixar de veure): Les preses de Franco a la Nau (Universitat de València-EG). Una exposició que deurien haver visitat moltíssima gent que es manifesta en contra de la Memòria Històrica i és capaç d’afirmar que obri ferides. Que m’expliquen com es pot tancar allò que resta obert… i més amb el patiment, tortura, mort, etc patit per unes dones i uns fills que, únicament, havien comés el pecat d’existir i creure en un món millor. Que m’ho expliquen (si és que poden).

I ja per finalitzar l’estada vaig dinar amb la meua neboda que cursa estudis a València.

PD: També vull resaltar que, cap a les 10h30, feia entrada a l’edifici de l’Ajuntament de València el regidor Alfonso Grau. Conduïa un cotxe potent. I la guàrdia de la porta ens féu parar als vianants perquè poguera entrar-hi. És el que té ser un polític poderós.

I continuant amb l’EpC, ací teniu aquests titulars:

Los fiscales alertan de la escalada de agresiones de hijos a padres. LOs ataques afectan a todas las clases sociales y también los cometen niñas. (EL PAÍS)

Los profesores de Ciudadanía declaran la guerra a Camps. Amenazan con parar las clases si les expedienta por no darla en inglés. (EL PAÍS)

I recomane la lectura dels textos que us adjunte més avall:

“Excelencia educativa” en “colegios de segunda”, Maria Gómez Nevot. Barcelona (EL PAÍS)

l’educación popular. Rafael Xambó (Levante-EMV)

“Excelencia educativa” en “colegios de segunda”



MARÍA GÓMEZ NEVOT  –  Barcelona

EL PAÍS  –  Opinión – 03-10-2008

Trabajo en una escuela pública en Barcelona cuyos alumnos son
mayoritariamente inmigrantes. La mayoría de ellos viven en condiciones
terribles: pisos patera, camas calientes, familias absolutamente
desestructuradas, etcétera. La difícil situación de sus padres hace que no les
puedan dedicar el tiempo menester, con lo cual debemos añadir a este drama niños
físicamente desatendidos: piojos, infecciones, mala alimentación, ropa y calzado
inadecuado, falta de sueño, etcétera.

Con este panorama y con unos servicios
sociales absolutamente saturados debemos lidiar todos los días, pasando por alto
esta situación y desenfocando las verdaderas necesidades de estos niños.
Matemáticas, lengua, conocimiento del medio natural… ¿Tiene algún sentido
invertir tantos esfuerzos en enseñar conocimientos? ¿O acaso ustedes serían
capaces de aprender a dividir teniendo el culo sucio, la ropa interior de hace
una semana, sin dormir y sin almorzar?
A los profesores, ¿nos evaluarán de cara a la adquisición de la
excelencia educativa? ¿O de cara a la galería? ¿Y si evaluamos nosotros al
Departament d’Educació y al conseller Maragall? Seguro que en su
despacho no hay la gotera que tengo yo dentro de la clase. Ni la del pasillo. Ni
tiene que trabajar en el vestíbulo de la escalera por falta de espacio.
Me encanta el concepto de excelencia educativa, pero comencemos por
asumir responsabilidades desde arriba hacia abajo, que para eso arriba se cobra
más que abajo.


L’EDUCACIÓ POPULAR

RAFAEL XAMBÓ

Ja ha començat el curs escolar 2008-09. Durant el mes de
setembre, milers de professors i professores dels diversos nivells educatius han
preparat i revisat programes, han organitzat el que serà la seua tasca un any
més: educar. Hom podria esperar que les autoritats educatives posaren al seu
abast les millors condicions de treball i estimularen la dedicació en una
activitat tan necessària i estratègica per al futur d´una societat que tinga com
a horitzó la llibertat i la igualtat de tots els seus ciutadans. La realitat,
per desgràcia, és ben diferent.
L´autoritat educativa s´ha dedicat amb totes
les seues forces a la propaganda més abjecta. En contra dels principis
pedagògics més elementals, qui hauria d´estar treballant de valent perquè els
nostres escolars reben una formació de qualitat -la qual cosa depèn de molts
factors òbviament, però un fonamental n´és la confiança, més encara, la
complicitat, entre els diferents agents: alumnes, pares i mares, professorat i
administració- es dedica en cos i ànima a fer un gran problema d´una matèria,
amb una hora setmanal, en un sol curs de l´ESO. Ja sabeu, el disbarat de
l´anglès.
Mentre el conseller fa el pallasso a consciència per distraure dels
problemes reals de l´educació i al servei dels interessos del seu partit, el
fracàs escolar no ha deixat de créixer durant els anys de mandat popularista,
així com ho han fet els barracons, el forat de Ciegsa, les subvencions públiques
a les escoles concertades -majoritàriament en mans de l´església catòlica-, el
desànim i la pèrdua d´autoritat entre el professorat de la pública -especialment
als instituts- , el deteriorament de les instal·lacions dels centres públics i
les rebaixes de pressupost per al manteniment i les activitats
complementàries.
Els i les adolescents no han conegut una altra cosa que els
governs del PP amb el seu exemple pràctic i de discurs. Som els millors. El
futur és nostre perquè organitzem regates per a milionaris, perquè hem fet que
els constructors arrasen el territori, perquè tenim la Fórmula, perquè als
nostres polítics els toca la loteria més que a ningú, perquè ens podem gastar
tot el pressupost de cultura en una bufonada, perquè som la comunitat autònoma
més endeutada, perquè no calen més llibres a les biblioteques públiques, perquè
no som catalans, perquè hem posat a ratlla a les universitat públiques i ajudem
les privades de l´església, perquè volem aigua per als negocis, perquè som la
comunitat trilingüe… Perquè sí, sí, sí.
Si el model de conducta que han
promogut és el basat en l´èxit econòmic i la notorietat social, amb Canal 9 de
punta de llança promocional, si el que importa és guanyar com més i més ràpid
millor -el PAI ha sigut la divisa-, no és estrany que la cultura de l´esforç
només quede per als que no son prou espavilats i per als immigrants pobres. Així
és com, durant els anys de mandat del PP, han crescut les desigualtats al País
València. Així és com s´ha degradat l´educació popular, del poble, que ha
esdevingut una bomba de rellotgeria que patirem durant dècades.
El Partit
Popular està destruint a consciència les possibilitats de futur dels fills dels
més necessitats. Els seus ja tenen escoles concertades, privades, i professors
particulars, i sempre la protecció dels seus perquè puguen reeixir
independentment del seu esforç i capacitat.

*Professor Titular de
Sociologia. Departament de Sociologia i Antropologia social. Facultat de
Ciències Socials. Universitat de València



Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.