Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Aquest matí hem escoltat les campanes avisant que una persona del poble ens havia deixat. No volíem pensar que es tractata de la nostra amiga Imma. Però sí malauradament així ha estat. Fa uns tres mesos -més o menys- ens deien que la ingressaven per tal de tractar-la d’una dolència i que prompte tornaria a estar com sempre. No ha pogut ser. Deixa espòs, dos fillets bessonets, mare, germana i la resta de familiars i amigues i amics. 

Quan passem per un moment així no sabem què pensar ni com reaccionar. Sols ens queda desitjar que no siga oblidada mai perquè sols mor allò que s’oblida.

PD: Aquest és l’enllaç d’on he tret aquest poema de comiat:  http://rimesparse-jordi.blogspot.com/2006/12/petits-poemes-xinesos.html