Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
30 de juny de 2009
2 comentaris
Ens ha deixat una bona amiga
Aquest matí hem escoltat les campanes avisant que una persona del poble ens havia deixat. No volíem pensar que es tractata de la nostra amiga Imma. Però sí malauradament així ha estat. Fa uns tres mesos -més o menys- ens deien que la ingressaven per tal de tractar-la d’una dolència i que prompte tornaria a estar com sempre. No ha pogut ser. Deixa espòs, dos fillets bessonets, mare, germana i la resta de familiars i amigues i amics.
Quan passem per un moment així no sabem què pensar ni com reaccionar. Sols ens queda desitjar que no siga oblidada mai perquè sols mor allò que s’oblida.
POEMA DE COMIAT
Anònim
Els salzes verdejants s’inclinen fins a terra,
a balquena les flors s’envolen en ple cel.
Quan ja totes les branques hagin estat tallades
i que totes les flors hagin emprès el vol,
com saber, viatger, si seràs de retorn?
PD: Aquest és l’enllaç d’on he tret aquest poema de comiat: http://rimesparse-jordi.blogspot.com/2006/12/petits-poemes-xinesos.html
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El record des del cor és sinònim de la mateixa vida…
Descanse en pau…
Moisès