Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

28 d'octubre de 2008
0 comentaris

ELS NOSTRES POBLES: BENIGÀNIM

Municipi situat al sector oest de la Vall d’Albaida, al sud dels contraforts de la serra Grossa. La superfície del terme és muntanyosa, i sobrepassa els 400 metres d’altitud a Les Bateries, amb 437 metres. El riu Albaida recorre de sud a nord tot el límit oest del municipi. Mentre que pel sud i part de l’est serveix de molló el barranc Pilarets, afluent del riu Albaida. Durant el segle XVIII la població experimentà un gran augment, després d’un estancament la primera meitat del segle XX, ha tornat a tenir un nou increment en la segona meitat de l’última centúria. La vila està situada en una planícia al peu d’un turó. Actualment té prop de 6.000 habitants. La seua parròquia té per titular l’Arcàngel Sant Miquel i pertany a l’arxiprestat cde “la Vall d’Albaida”.


Al Portitxol es trobà un poblat ibèric. Benigànim era un xicotet caseriu en temps dels àrabs, pertanyé a la família Gànim, d’ahí procedeix l’etimologia del seu nom. El rei Jaume I el conquerí en 1240. Depengué de Xàtiva fins el 7 de gener de 1602 en què obtingué el títol de Vila Reial, amb dret a vot a les Corts Valencianes. El seu senyoriu, amb el despoblat de Benifarraig, pertanyé al marqués de Bélgida. L’edifici de l’Ajuntament es construí al segle XVII, i ha tingut reformes en diverses ocasions.
 

Benigànim és cristià  des
dels temps de
la Conquesta,
ja que al segle XIV es trobava habitada per cristians vells. Comptava amb els annexos
de Bellús, Guadasséquies, Benisuera, Sempere i Alfarrasí, on vivien moriscos, i
es desmembraren de la matriu durant el segle XVI. La seua primitiva església va
ser mesquita àrab, que es va convertir en cementeri, en construir-se un altre
temple en 1391, que actualmente es conserva amb l’advocació de
la Santa Sang. Posseeix unes
notables pintures, un retaule molt interessant i una devota imatge de Crist que
li va regalar l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera. Als inicis del segle XVII es començà a construir l’actual Església Parroquial, d’estil renaixentista,
dedicada a Sant Miquel, que va ser inaugurada en 1673. L’esmentada parròquia
guarda diverses obres de valor artístic, entre aquestes uns casulla regalada per Sant Joan de Ribera. En aquest poble nasqué i visqué
la Beata Maria Josepa de Santa Agnés, agustina descalça, a qui es professa una gran devoción popular.

PD: Com ja és habitual done les gràcies a ALlCh, de l’ALELUYA.  

  

MANUEL
02.12.2010 | 6.31

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.