Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Cada dia podem constatar com front a les manifestacions pacífiques de la ciutadania davant la crisi-estafa, el govern ha posat en marxa un pla per a criminalitzar la protesta, per a qualificar de perillosos, violents, i antidemocràtics… adjectius que abunden a la boca de potaveus per tal de designar ciutadans i ciutadanes que expressen la seua indignació. La temptativa del govern a Madrid i del Ministeri de Justícia de voler emprendre la reforma del Codi Penal per tal de restringir el dret a la manifestació. Al mateix temps que repeteixen fins la sacietat que les pensions públiques són inviables; que cal guanyar la confiança dels mercats; que cal rescatar la banca per a la recuperació econòmica; que les reformes laborals creen ocupació… Tracten de contagiar a la ciutadania per tal de paralitzar qualsevol iniciativa de canvi. I sobretot, pretenen desligitimar tota acció col.lectiva i comunitària. Ahí estan RNE i TVE, entre altres.

Al revés, la nostra vida pública esta carregada d’irregularitats i delictes. Constatem com els centenars d’imputats (de diversos delictes) gaudeixen d’increïbles facilitats processals sabent que no els passarà res. El cas Bárcenas (eixe que Rajoy no s’atrevia a anomenar), les irregularitats del Rei i el diner a Suïssa, els regals del casament de la filla d’Aznar, la Gürtel, la visita del Papa (pobre home, com l’embolicaren), els EROS d’Andalusia, l’assumpte de Pallarols i Lleida… Els mitjans de comunicació eleboren estratègies específiques per tal de confondre. Cercen la impunitat de la minoria rica i els seus servidors per tal d’evitar que rendisquen comptes per la seua responsabilitat davant la corrupció.

Progressivament creix la incertesa davant la notícia que ens arriba. Quan els ciutadans prenem contacte amb la informació no estem segurs que siga vertadera, no tenim informació crítica. Recorde’s la guerra d’Iraq i la inexistència d’armes químiques; o la manipulació de l’11 de març; la inseguretat alimentària; l’existència de medicaments que ens emmalalteixen i indústries farnmacèutiques que ens converteixen en pacients (Tamiflu per a la grip aviar). Mitjans de comunicació que oculten o tergiversen fets en deterrminats països, simplement perquè matenen polítiques a favor de les grans majories. Els atacs de la premsa espanyola a països com Veneçuela, Equador, Bolívia…. quan intenten defendre els seus recursos naturals contra l’esploli de les multinacional (Repsol, Telefònica, Santillana…)

Avui és més necessari que mai el pensament crític, la formació i la tasca educativa, crear un espai nou on la raó, la veritat, la voluntat de canvi, l’organització ciutadana expressada en el territori (el local), però també la presència en els portals i xarxes alternatives. La nostra pròpia subjectivitat ha de caminar en la tasca de construir societat en xarxa, revitalitzar el teixit associatiu. Internet és a la vegada una democratització del coneixement, però cal estar atents al contrast i la verificació dels fets, en la societat informatitzada. Consultar llocs com rebelion.org; nodo50.org; chomsky.org; revistes com Diagonal, 15-M, Éxodo, Le Monde Diplomátique, Página Abierta… periòdics locals, on divulguen les accions significatives dels d’avall, finestres d’opinió obertes al món, no solament per tal de fer-s’hi veure, sinó sobretot per tal de fer-se escoltar, principi de reciprocitat col.lectiva. Utilitzar el coneixement per tal de canviar la realitat existent, millorar-la i adequar-la a interessos més humans, cosa que o no han pogut o no han sabut fer a RTVV. I clar, ara què? Ja sé que ens cal una RTVV per als valencians, però és que moltes i molts l’hem avorrida i no la sentim com a nostra, ja li ho vaig dir en una tertúlia a una periodista a qui admire. Però pense que calia haver fet quelcom més i sobretot més PROMPTE!.