I si hi haguera espiell en el conte de Caputxeta, a l’àvia no se la menja el llop.. Abans els llops cridaven a la porta:
-Qui és?
-La cartera amb correspondència.
-Passe.
I es berenaven la gent.
Els espiells han fet molt de mal als llops, per això ara estan en perill d’extinció, i la Societat Protectora d’Animals vol prohibir els espiells perquè el llop és espècie protegida.
En el conte de la Ventafocs, el mateix. Després del ball, Ventafocs arriba a casa a les dotze i un minut, amb parracs i els pèls més rebolicats que un niu de vespes. En aqueix moment arriba el Príncep amb la sabateta. Us creieu que si Ventafocs sabera que és el Príncep li anava a obrir la porta amb aqueixes pintes? Ma mare si està en bata, no obri als meus amics, com per obrir-li la porta a un príncep vestida amb el mandil.
L’època en què no hi havia espiells fou molt fructífera per a l’art. De fet, avui dia hi ha artistes, com Ana Belén i Víctor Manuel, que fan com si els espiells no existiren:
-Tan, tan!
-Qui és?
-Obri la murada
Poses un espiell i s’acaba el problema. Ni quasi cal canviar la cançó.
-Tan, tan!
-Qui és?
-Obri l’espiell.
Una porta amb espiell sembla que estiga xiulant i com diu el poeta: Una porta que xiula no pot estar massa trista.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!