Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Les portes són alienes a les noves tècniques, com les dels garatges que s’obrin lentament i sembla que l’edifici badalle o la dels comerços que s’obrin automàticament, les de La guerra de les galàxies que són com esfínters que s’obrin i tanquen a plaer. També està la porta corredissda que, en realitat, més que una porta és una cortina grossa. I existeix també la porta misteri amb el rètol d'”espenteu o estireu”. Per què, pose el que pose, fem sempre el contrari? És com si l’inconscint llegira una cosa i diguera al cos la contrària. Això d’estirar i espentar són paraules ben diverses, perquè si ho escrius en anglés “PUSH o PULL” són quasi iguals. És com si nosaltres escriguérem “cap ací” o “cap allà”.

     Això de les portes té la seua coseta. Si totes foren de vidre transparent i lúcid encara…

     PD: D’uns papers de Santa Maria de Nassiu.