Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     El terme estigué habitat ja en l’edat del Bronze, de l’època ibèrica s’han trobat vestigis arqueològics. En temps de la  Roma Imperial i de l’Edat Mitjana era una poble amb torre fortificada que servia de defensa i talaia. L’etimologia del nomm d’aquest poble equival a turó, que en llatí es tradueix per podium. El Cid en les seues incursions per les terres valencianes, en el segle XII, posà allí la seua caserna general. El rei Jaume I conquerí el 1237 aquest indret com a pas previ a la conquesta de la ciutat de València. El va donar el 1240 a Arnau de Cardona. El 1325 el lloc del Puig formava part del senyoriu de la família dels Llàuria. Després depengué de la Corona, i passà després a la jurisdicció dels cavallers d’Exarchs, dels senyors de Rafelbunyol i per últim del marqués de Bèlgida. El territori de la Pobla de Farnals, que formava part del Puig, s’independitzà el 1608.

     Estant acampat el rei Jaume I, amb el seu exèrcit a les immediacions del Puig, tingué lloc en setembre de 1235 la troballa de la imatge de la Mare de Déu, en una pedra de marbre, amb el Xiquet Jesús, a la qual se li donà l’advocació de lña Mare de Déu dels Àngels. La singularitat del succcés i la victòria cristiana sobre les tropes musulmanes féu que el rei manara edificar un monestir que confià a l’orde de la Mercé. La seua devoció es va estendre per totes parts, i fou proclamada patrona de València i del seu Regne. L’església, que fa de parròquia, i el monestir són d’un gran valor artístic.