Els Papers de Santa Maria de Nassiu

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet públiques recentment les xifres de la seua Estadística del Padró, que consoliden la concentració de mica en mica de la població espanyola en zones urbanes. Dels 8.131 municipis existents, els 5.002 que tenen menys de 1.000 habitants tot just representen el 3,1% del total de la població, mentre que les 63 ciutats amb més de 100.000 empadronats concentren el 39,9% de la població del país. Els pobles van perdent de mica en mica els seus habitants a l’Estat, un procés que va acompanyat, a més, d’una progressiva masculinització i envelliment.

El diagnòstic és conegut. Moltes de les poblacions rurals compten ja amb densitats de població per davall dels 12,5 habitants per quilòmetre quadrat, llindar a partir del qual la UE estableix que una zona té risc de despoblament. Tanmateix, quelcom ha començat a canviar.

El Comissionat davant del Repte Demogràfic ha publicat recentment un pla d’acció compost per més de 130 mesures, bona part de les quals van adreçades al desenvolupament rural. Al Parlament, l’arribada de “Teruel Existe” ha ajudat a situar en l’agenda pública aquesta realitat, i el Senat compta amb una comissió específica sobre despoblament i repte demogràfic. Per la seua part, diferents governs autonòmics han publicat o treballen actualment en lleis destinades a la dinamització demogràfica o la fixació de població. Comunitats castellanes i lleoneses han anunciat mesures com el transport a demanda gratuït. Al mateix temps, la societat cada vegada està més sensibilitzada (encara que tímidament) respecte a la despoblació (creixen les mobilitzacions i iniciatives socials), augmenten les inversions de les empreses en zones rurals (energies renovables) i es multipliquen els projectes d’innovació social ideats i desplegats des dels propis municipis).

En paral.lel, la pandèmia ha ajudat a accelerar les coses. L’arribada de nous veïns a zones rurals permeté que en 2020 reobriren més d’una desena d’escoles rurals a La Rioja, que duien tancades trenta anys perquè no hi havia xiquets suficients. Una de les principals raons que expliquen el desembarcament de famílies en xicotets municipis és el desenvolupament del teletreball. Poder deslocalitzar l’oficina ha permés a nombrosos treballadors establir-se de forma habitual en municipis en què abans tan sols passaven caps de setmana o períodes de vacances. Així mateix, el Govern ha anunciat que destinarà deu mil milions d’euros, procedents dels fons europeus, dedicats a la lluita contra la despoblació i a la generació d’oportunitats en zones rurals. Tanmateix, cal que tots ens involucrem, doncs tots podem ser part de la solució. Des de la perspectiva individual, és important que qui viu en zones rurals s’hi empadrone. El fet que els veïns d’un poble xicotet no consten oficialment en el padró té conseqüències directes en els recursos de què disposa el seu Ajuntament per a mantenir els serveis de què gaudeixen.