Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Utilitzem avui per al Periscopi aquest format dels semàfors verds i
vermells a persones o fets de l?actualitat. En el nostre cas centrarem
l?atenció a la convocatòria de dissabte passat a València que va
congregar 70 mil persones per commemorar el 300 aniversari de la Batalla d?Almansa. Comencem pels verds i així agafem empenta.
 
Acció Cultural del País Valencià
ha demostrat un cop més ser l?entitat de la societat civil catalana més
en forma, amb més capacitat estratègica i política, amb un lideratge
clar i convincent, capaç d?arrossegar molts milers de persones, i fer
tot això amb qualitat, modernitat, serenitat, rotunditat i dignitat
(tots aquest elements que trobem tant a faltar en d?altres casos). El
primer semàfor verd és per a ACPV.
 
Eliseu Climent és
d?aquelles persones que per sort o per desgràcia són fonamentals per al
país. Sovint cal veure les crítiques que rep i de qui les rep per
fer-se càrrec de la dimensió del personatge. Les actituds de dignitat,
fermesa, insistència i patriotisme són penalitzades avui per aquells
que n?havien fet bandera. L?Eliseu no n?ha fet mai bandera, les ha
practicat amb normalitat i sense teatre. Encara que sembli reiteratiu,
un gran semàfor verd per al veritable President dels Països Catalans,
el senyor Eliseu Climent.
 
Les entitats i associacions de caire ben divers del País Valencià demostren
altra vegada que són capaces de fer autèntics miracles en una situació
molt complicada i complexa políticament i social com és la del sud de
la nació. La vitalitat d?aquestes entitats de cultura popular,
ecologistes, econòmiques o artístiques hauria de ser un exemple per a
les entitats que treballen a altres zones del país amb situacions més
favorables. Tercer semàfor verd per a aquestes entitats d?arreu del
País Valencià.
 
Semàfor verd a totes les persones que el
dissabte es van llevar, es van treure la son de les orelles i van fer
camí des de tots els racons dels Països Catalans cap a València.
Especialment aquells que van viatjar des de la Catalunya Nord, les comarques del Pirineu i les Illes.
Trobar-se plegats en aquest tipus d?esdeveniments d?afirmació nacional
és més important del què ens pensem per a solidificar els fonaments de
la construcció nacional.
 
Òmnium Cultural considera
secundària la cita i envia representants de segona línia a la
commemoració d?una data tan important per a tots els catalans com els
300 anys de la Batalla d?Almansa. És una decepció per a moltes persones
que saben on comença i on acaba el seu país que el màxim representant
de l?entitat amb més socis i recursos del Principat no assisteixi en
nom dels seus socis a la convocatòria nacional més important des de fa
dècades. El semàfor vermell és inevitable i esperem que es posi verd
d?ara endavant.
 
Alguns partits polítics anomenats catalanistes,
independentistes i nacionalistes (ara no entrarem a valorar aquests
termes i la seva relació ideològica) van preferir quedar-se a casa i
enviar delegacions joves o de baix perfil polític a la convocatòria. No
hi havia els líders/presidents de CiU, d?ERC, del PSM, d?ICV, entre
d?altres. Suposem que els 300 anys de l?inici de la pèrdua de les
llibertats nacionals és una data que no forma part del calendari
d?aquells que diuen defensar-les. No hem escoltat ni una declaració
solemne ni una conferència d?elaboració de discurs de cap d?aquests
líders (sic) el 25 d?abril. Semàfor vermell d?indignació i perplexitat.
Hi ha eleccions a final de mes?