Creiem en la democràcia? Existeix aquesta? Estàs d’acord com veus el progrés al teu voltant? Et sembla que la gent amb la qual confies el teu futur, treballa per tu?…Doncs deixa’t la comoditat a casa, no penses que no pots fer res per canviar les coses i ofereix com a única possibilitat “quatrianual” que tenim, el teu dret a ser escoltat.
1.- No votar, es com regalar-li un vot a la majoria.
2.- Votar en blanc es comptabilitza, segons la llei d’Hont, una fórmula que no afavoreix per a res als partits minoritaris, per tant continuem donant suport a la majoria.
3.- El vol nul. Amb aquest no aconsegueixes res. Ni canviar la teua indignació per l’abús polític, ni les condicions que estan oferint-nos. Forma part de l’estadística i prou!
4.- Votant, tu comences a elegir. Sigues conseqüent i dóna suport a iniciatives pures, sanes, justes (segur que tens un fill a l’escola, o necessites d’un servei mèdic amb condicions, o t’agrada la música, o t’has quedat a l’atur…i per contra qui ens governa no té la dignitat de baixar-se els sous, ni les comoditats del seu treball, i les apostes milionàries no són invertides per a nosaltres, simplement som l’últim peu de l’orgue…
És el teu futur. No ens queixem després quan ens toca en pròpia pell el desastre d’una política que ens ofega!
Tu saps massa bé a qui has de votar, jo sols t’aconselle que ho faces amb qui aposta per la tolerància, la justícia, el respecte i qui està en política per devoció, per treballar pel poble…Ves eliminant la resta, que ja han abusat massa de nosaltres!
Com ho veus?
PD: Aquest escrit ha estat enviat al meu correu pels amics MACLETS. I jo solament el vull compartir amb els lectors del bloc.
el caràcter democràtic del règim de partits és un dogma de fe tan inabastable com el de la Santíssima Trinitat. I no menys misteriós i incomprensible que aquell. Per això, participar en les eleccions partidocrátiques que s’aveïnen i en les que estiguen per vindre, està reservat a aquells que gaudeixen del do de la fe. Els ingenus, els ferrenys que no fem més que ficar pals en les rodes del carro triomfal amb preguntes infantils que el Dret Polític europeu ha resolt ja des de la derrota del feixisme, no podem permetre’ns, encara, el luxe d’acudir, contents, a confirmar la formalització jurídica d’un frau.
Allò que en el Dret Civil no admet dubtes cau, en el Dret Polític, en l’abisme de l’incomprensible. El Dret Civil té per vocació facilitar la seguretat jurídica en les relacions voluntàries entre particulars o en les obligacions nascudes com a conseqüència de tals relacions; des de la Revolució Francesa, el Dret Polític, a Europa, té per finalitat disfressar el monopoli del poder per la classe política amb fosques ficcions que apel·len a la “sobirania popular”. I tal vegada l’eficàcia de tals ficcions s’hagi de cercar, precisament, a la seva foscor, tal com el dogma de la Santíssima Trinitat no admet ser sotmès a anàlisi racional per a la comunitat dels creients; en el seu misteri radica la seva respectabilitat. En l’Estat de partits els ciutadans han de renunciar a fer preguntes infantils si volen participar en el joc amb la consciència tranquil·la.
Personalment, penso que tot i els defectes del sistema -que indubtablement hi són- val molt la pena anar a votar, entre altres coses perquè els de dretes hi van tots, sense faltar-n’hi un, i, per tant, si no hi anem els regalem els resultats.