A la setmana següent, els senyors han de recollir un paquet a Correus, i els diu que ella l’hi recollirà sense problema: “Abans d’anar a netejar em passaré a per ell i us estalvie el viatge”. Arriba a la casa, ja ve de Correus amb el paquet, ho deixa tot net i s’adona que el xiquet s’ha oblidat l’entrepà del berenar i els seus pares ja estan treballant. Després de netejar, agafa l’entrepà i es passa pel
col·legi a donar-lo al menut.
Dies després, els senyors li abaixen el sou. Sense explicació. Però s’enfaden quan la senyora va a netejar, només a netejar, i no els compra el detergent de la rentadora de camí a casa, o quan no s’ofereix voluntària per anar al banc o recollir el xiquet del col·legi quan es posa malalt.
Els mestres i professors fan les seues classes cada dia. Ensenyen tot allò que prepara els seus alumnes per a la vida. Avaluen els seus coneixements i els ajuden a superar-se dia a dia. Tot i que no entra en les seues obligacions el fer eixides i activitats extraescolars, decideixen voluntàriament a causa de la gran vocació d’aquest col·lectiu, participar en diferents activitats culturals i educatives. I ho fan amb il·lusió, amb l’únic objectiu d’enriquir l’aprenentatge dels seus alumnes. Però, de sobte, als mestres i als professors els baixen el sou. I els retallen diferents drets adquirits al llarg dels anys. I els de dalt intenten carregar-se l’escola pública, la que amb tant esforç han construït els mestres i professors durant generacions. I s’intenta desprestigiar els docents. Però la gent es mostra sorpresa i enfadada amb els mestres i professors perquè aquests ja no volen fer tot allò que no entre dins de les seues obligacions. En comptes d’agrair que durant anys, hagen invertit esforços extra en realitzar diferents activitats extraescolars que no estaven obligats a programar, se’ls retrau que ara no tinguen ganes de fer-les. Perquè se senten ignorats. Desprestigiats. Indignats.
Els mestres i professors demanen la teua ajuda per a lluitar per l’escola pública. Per recuperar el seu prestigi i que els reconeguen la immensa responsabilitat a la qual s’enfronten en estar educant persones petites perquè arriben a ser grans persones. I per agrair el gran esforç que, voluntàriament, han estat realitzant durant anys.
És cert el que s’explica en aquest article. Deu de ser cert que moltes vegades feu faena més enllà de les vostres obligacions, però això no passa sols al col·lectiu de mestres i/o professors. Tots, en algun moment, hem patit al nostre lloc de treball la manca de reconeixement per una tasca feta més amb voluntarisme que per ser d’obligat compliment. O no ho sabeu vosaltres que la majoria dels mortals, treballadors a jornal o autònoms, regalem al cap de l’any moltes de les nostres hores? I les ames de casa? Quanta gent té en compte la quantitat d’hores que treballen i han treballat en la seua vida moltes de les mares a qui ara esteu reclamant recolzament, sense que ningú els ho reconega?
Ara que ens retallen el sou a tants, ¿se solidaritzen els mestres per la reducció de sou d’aquells que no són mestres?
Estem al vostre costat en tot allò que signifique reivindicar qualitat en l’educació pública. No estem d’acord amb les retallades. No volem que es privatitze l’ensenyament. Som conscients que invertir en educació i en formació és imprescindible per al progrés d’un país, però no volem que aquesta lluita afecte als alumnes més del que ja els afecten directament les retallades. Farem allò que estiga en les nostres mans per evitar que ells ho patisquen més que ningú. Pensem que el·liminar la formació complementària (la de les activitats extraescolars i complementàries) és una equivocació, i que aquesta forma concreta de pressió acabarà tenint consequències més negatives en la societat (pel perjuí a tantes empreses “suministradores” de serveis als centres educatius) que el benefici que us puga donar al col·lectiu de mestres.
Nosaltres, pares i mares, també estem afectats per les retallades i per això ens unim en les manifestacions i reivindicacions, però no ens demaneu recolzament en les mesures que van en contra d’allò que reclameu: qualitat en l’educació pública.
“De què servirà NO fer el carnaval?”, és un article de Jaume Fullana que està molt bé.
Crec que les retallades que ens afecten a tots, d’una manera o d’una altra, en el món de l’educació, com en el de la sanitat, o el de qualsevol altre que ens és necessàriament social, són l’inici d’un pou, d’una marca que costarà molts anys d’esborrar, lamentablement…
I més encara, si tenim en compte la poca valoració que de l’esforç dels mestres i professors se n’ha fet sempre des de la societat…
Espere, almenys, que no perdem el coratge i la força de continuar endavant, per lluitar i defensar l’escola pública i de qualitat que volem i que, professors com tu, sabeu fer tan bé…
Molts ànims!