Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

2 de febrer de 2012
12 comentaris

Del bloc PARLAR I ESCRIURE: LA DONA DE LA NETEJA

DIJOUS 2 DE FEBRER DE 2012

[Temps difícils]: La senyora de la neteja

Una senyora va a netejar a una casa un parell d’hores dues vegades per setmana. Després d’acabar la seua faena, s’adona que els amos de la casa no tenen menjar preparat aquest dia. Pensa que arribaran cansats del treball i no tindran ganes de cuinar, així que decideix quedar-se una estoneta més i preparar-los alguna cosa.

A la setmana següent, els senyors han de recollir un paquet a Correus, i els diu que ella l’hi recollirà sense problema: “Abans d’anar a netejar em passaré a per ell i us estalvie el viatge”. Arriba a la casa, ja ve de Correus amb el paquet, ho deixa tot net i s’adona que el xiquet s’ha oblidat l’entrepà del berenar i els seus pares ja estan treballant. Després de netejar, agafa l’entrepà i es passa pel
col·legi a donar-lo al menut.

Dies després, els senyors li abaixen el sou. Sense explicació. Però s’enfaden quan la senyora va a netejar, només a netejar, i no els compra el detergent de la rentadora de camí a casa, o quan no s’ofereix voluntària per anar al banc o recollir el xiquet del col·legi quan es posa malalt.

Els mestres i professors fan les seues classes cada dia. Ensenyen tot allò que prepara els seus alumnes per a la vida. Avaluen els seus coneixements i els ajuden a superar-se dia a dia. Tot i que no entra en les seues obligacions el fer eixides i activitats extraescolars, decideixen voluntàriament a causa de la gran vocació d’aquest col·lectiu, participar en diferents activitats culturals i educatives. I ho fan amb il·lusió, amb l’únic objectiu d’enriquir l’aprenentatge dels seus alumnes. Però, de sobte, als mestres i als professors els baixen el sou. I els retallen diferents drets adquirits al llarg dels anys. I els de dalt intenten carregar-se l’escola pública, la que amb tant esforç han construït els mestres i professors durant generacions. I s’intenta desprestigiar els docents. Però la gent es mostra sorpresa i enfadada amb els mestres i professors perquè aquests ja no volen fer tot allò que no entre dins de les seues obligacions. En comptes d’agrair que durant anys, hagen invertit esforços extra en realitzar diferents activitats extraescolars que no estaven obligats a programar, se’ls retrau que ara no tinguen ganes de fer-les. Perquè se senten ignorats. Desprestigiats. Indignats.

Els mestres i professors demanen la teua ajuda per a lluitar per l’escola pública. Per recuperar el seu prestigi i que els reconeguen la immensa responsabilitat a la qual s’enfronten en estar educant persones petites perquè arriben a ser grans persones. I per agrair el gran esforç que, voluntàriament, han estat realitzant durant anys.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. I per a mi, molt millor. I us diré per què. Fa uns cursos un company i jo mateix ens duguérem els alumnes de visita cultural a Barcelona (com a molts altres llocs hem fet sempre des de fa quasi 30 anys). En tornar a la ciutat i deixar els fills i filles amb els pares, solament una mare dels més de 40 alumnes que havien vingut a Barcelonam s’acostà i ens donà les gràcies pel que acabàvem de fer. Aleshores, què fem? Els pares i les mares (en general) han estat on calia respecte al professorat? O han preferit mirar quasi sempre cap a un altre lloc? No podem oblidar que som humans i ens podem equivocar. Però alguna mostra de gratitud no hauria estat de més. I fa dos anys, solament un pare (per cert emigrant) recongué i em demanà que donara les gràcies a la resta del professorat per “haver aguantat” -són paraules textuals- el seu fill. Cordialment ho dic però ho dic (per si serveix d’alguna cosa).
  2. Clar que us ho agraim! La vostra dedicació als nostres fills és impagable! Tal vegada a tots no se’ns passa pel cap, en un moment donat, manifestar-vos obertament aquest agraïment, però en molts centres de primària encara es manté el costum de fer un present al mestre, per nadal o per fi de curs (o ambdós) i eixa és una mostra de gratitud pel treball ben fet i la dedicació. 

    És cert el que s’explica en aquest article. Deu de ser cert que moltes vegades feu faena més enllà de les vostres obligacions, però això no passa sols al col·lectiu de mestres i/o professors. Tots, en algun moment, hem patit al nostre lloc de treball la manca de reconeixement per una tasca feta més amb voluntarisme que per ser d’obligat compliment. O no ho sabeu vosaltres que la majoria dels mortals, treballadors a jornal o autònoms, regalem al cap de l’any moltes de les nostres hores? I les ames de casa? Quanta gent té en compte la quantitat d’hores que treballen i han treballat en la seua vida moltes de les mares a qui ara esteu reclamant recolzament, sense que ningú els ho reconega?
    Ara que ens retallen el sou a tants, ¿se solidaritzen els mestres per la  reducció de sou d’aquells que no són mestres?

    Estem al vostre costat en tot allò que signifique reivindicar qualitat en l’educació pública. No estem d’acord amb les retallades. No volem que es privatitze l’ensenyament. Som conscients que invertir en educació i en formació és imprescindible per al progrés d’un país, però no volem que aquesta lluita afecte als alumnes més del que ja els afecten directament les retallades. Farem allò que estiga en les nostres mans per evitar que ells ho patisquen més que ningú. Pensem que el·liminar la formació complementària (la de les activitats extraescolars i complementàries) és una equivocació, i que aquesta forma concreta de pressió acabarà tenint consequències més negatives en la societat (pel perjuí a tantes empreses “suministradores” de serveis als centres educatius) que el benefici que us puga donar al col·lectiu de mestres.

    Nosaltres, pares i mares, també estem afectats per les retallades i per això ens unim en les manifestacions i reivindicacions, però  no ens demaneu recolzament en les mesures que van en contra d’allò que reclameu: qualitat en l’educació pública.

  3. Fa dies que no passava per ací, i és que estic molt liada estes setmanes intentant aconseguir una cosa tan senzilla com és que mestres i pares lluitem junts. Malgrat saber que lluitem pel mateix, estem separats, molt separats. I estic per deixar-ho correr: els pares passen, (no se’ls han explicat bé les coses), i els mestres van a la seua, han pres unes decisions i ja està. I entre tots permetrem que el Consell justifique la cessió de sòl públic per a noves escoles concertades, que acabaran sent privades, amb la manca de qualitat de “la pública”.
    Simplement dos detalls:
     
    personalment he anat a parlar amb diferents mestres, per si el tu a tu i el café suavitzaven postures i ajudaven a comprendre. Després d’explicar-me un d’ells la importància que tenia per a ell la lluita, i mantenir-se ferm, i saber que l’educació pública està en joc, i bla, bla, bla,… jo li vaig dir, “així doncs, tal dia vindràs al tancament nocturn que hem organitzat totes les AMPA, com a mesura de pressió complementària a les que feu els mestres,…”, i em respon que el Claustre del cole ha decidit que NO vindran al tancament, no com a cole, que si cadascú vol anar de forma individual,… i que ell personalment NO aniria, que la seua manera de lluitar és una altra, i que les AMPA no ens hem unit a les seues propostes, per tant ell no s’uneix a les nostres. I sincerament, (estic molt cansada i potser per això veig les coses d’aquesta manera), sembla que ni tenen interés en que lluitem junts, ni tenen interés de lluitar enllà de l’horari escolar. Potser és massa sacrificat. És incomprensible.
     
    I l’última: els mestres havien decidit respectar la Trobada d’Escoles en Valencià; és l’única eixida que sí es farà des dels centres. Però com Escola Valenciana ha recomanat altres formes de lluita, i no les que estan portant els mestres, es dir, no les que perjudiquen la qualitat de l’educació pública, els xiquets i les empreses que es dediquen a col.laborar en tasques educatives des del món de la cultura, (teatres, granges-escola, contacontes, escriptors d’infantil,…), ara els mestres es repensaran què fer, finalment, en la Trobada.
     
    Així està el pati. 

    “De què servirà NO fer el carnaval?”, és un article de Jaume Fullana que està molt bé.

     
    I m’encanta aquesta dona de la neteja: als que li retallen, i a més sense explicacions, a eixos que li retallen, i no a altres, els fa víctimes. A l’escola, els més innocents són les majors víctimes. No sé què es vol transmetre amb el relat d’aquesta dona que, de tan perfecte, és pura utopia.

  4. Estic d’acord amb la teua visió, Àngel. La situació que viviu els funcionaris actualment és molt delicada.

    Crec que les retallades que ens afecten a tots, d’una manera o d’una altra, en el món de l’educació, com en el de la sanitat, o el de qualsevol altre que ens és necessàriament social, són l’inici d’un pou, d’una marca que costarà molts anys d’esborrar, lamentablement…

    I més encara, si tenim en compte la poca valoració que de l’esforç dels mestres i professors se n’ha fet sempre des de la societat…

    Espere, almenys, que no perdem el coratge i la força de continuar endavant, per lluitar i defensar l’escola pública i de qualitat que volem i que, professors com tu, sabeu fer tan bé…

    Molts ànims!

  5. Crec que en els temps duríssims que viurem, la unitat serà molt més que una estratègia; de fet, esdevindrà l’única arma possible de supervivència. Si ens divideixen, ens venceran irremeiablement: no ho podem permetre.

Respon a alguns pares i mares Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.