Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

26 de setembre de 2006
General
3 comentaris

COSES SOLTES

.

  1. No ens ha d?estranyar tant que el País Valencià siga el lloc on més construcció d?habitatges hi haja projectats (aixó sí, sempre acompanyats del corresponent camp de golf), perquè al govern de la Generalitat tenim tres persones que duen com a cognom CAMPS. És a dir, el Moltho és Francisco Enrique Camps (de Golf), el vicepresident és Víctor Campos (de Golf? per allò del bilingüisme ben entés) i el conseller d?Hisenda (ja sabeu… qui té els duros) és Gerardo Camps (d?Euros). Tot ho he dit amb el màxim respecte als càrrecs?

  1. Aquest cap de setmana passat han tingut lloc dos fets que voldria destacar: el cardenal-arquebisbe emèrit de la ciutat de Barcelona ha fet 80 anys (felicitats!), però perd la condició d?elector en un possible conclave. De Ricard M. Carles no vull dir res perquè ja l?heu ?patit? a l?arquebisbat, us ha ?destrossat? l?arxidiòcesi i a més, era valencià (d?aquells que aprenen la llengua si cal per fer un salt en la seua carrera… com molts n?hi ha en altres professions). I el segon fet que vull destacar relacionat amb el món de l?Església és que ha pres possessió del bisbat d?Huelva Monsenyor José Vilaplana Blasco (valencianoparlant de Benimarfull i un digníssim bisbe allà on vaja). Llàstima que l?Església espanyola no el sàpia ?aprofitar? millor. Hauria estat un boníssim arquebisbe de Barcelona. I, si els monsenyors Cañizares i Rouco hagueren volgut, un bon arquebisbe de València.

  2. Com que sabeu que els temes educatius em preocupen, ahir llegia un article de Paco Mariscal (a l?edició del País Valencià d?EL PAIS) que acabava dient: ?Aquest setembre també tornarem a deixar a l?oblit el llibre de Mercedes Ruiz, Los límites de la educación; tampoc hem parlat de Panfleto Antipedagógico del matemàtic Moreno Castillo. Escriu aquest darrer, tot recordant Demòcrit, que ?els xiquets a qui se?ls tolera que no s?esforcen, ni aprendran les lletres, ni la música, ni l?exercici corporal, ni allò que més relacionat es troba amb la virtut: el respecte?. Sentit comú necessari o el pròxim setembre tornarem a estar on estem.? Fins ací el fragment del text. L?he traduït de l?original. Pensem-hi. Paga la pena.

Bona vesprada.

 

11 de febrer del 1956
11.02.2012 | 1.08
MOIXENT
03.02.2011 | 6.50

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Sobre don José Vilaplana no hi ha dret el que s’ha fet amb ell. La cúpula de l’Església espanyola(l’arquebisbe de València al cap) l’ha desterrat. Després del seu pas per Santander, on tothom el vol perquè ha fet les coses ben fetes, es mereixia un destí millor -i no vull desmerèixer Huelva-. Però, diuen, és un home de talant progressista i clar, això no cap a l’església espanyola d’ara. Bé, doncs, jo preferisc dir que don José és un home bo, inteligent i que sap estar amb la gent, sobretot amb els més necessitats. És l’home que fa falta a València, després de la demoledora Garcia-Gasco, al qual ningú vol, ni els rectors. Encara estem a temps de recuperar-lo, ara que diuen que don Agustin es jubila. A vore si és veritat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.