Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

12 de juny de 2011
3 comentaris

Conte sobre el funcionament dels mercats financers (o la història mestra de la nostra vida)

     El règuim comunitarista de la República Guaraní fou molt criticat tant pel capitalisme naixent a Europa en aquell moment com pels colonitzadors d’Amèrica. No pogueren, amb tot, tirar el règim de propietat col.lectiva de les reduccions sinó amb la força de les armes i encara avui les xicotetes tribus de guaranís conserven quelcom que duien en la seua profunda identitat tribal: el règim comunitari de la terra i el treball. La seua experiència de vida feliç els ajudava a mantenir els valors. Un sentit de la vida que ha desaparegut en el nostre món agranat pels “valors” del mercat. Som així més feliços? Llegim aquest conte:

     Un dia arribà a un poble un senyor molt ben vestit. S’instal.là en l’únic hotel que hi havia i publicà un avís en l’única pàgina del periòdic local: “Estic disposat a comprar cada mico que em duguen del bosc a 10$ cada un”. Els camperols, que coneixien el bosc i el sabien ple de micos, isqueren corrent a caçar-los. I l’home complí: comprà els centenars de micos que li van dur a 10$ per cap. Una vegada que quedaren pocs micos al bosc i resultava difícil de caçar-los, els camparols perderen interés i l’home va haver de duplicar l’oferta: pagaria 20$ per cada nova adquisició. La reacció dels camperols fou immediata. Novament, la quantitat de micos lliures es va reduir al punt de no interessar els camperols i l’home decidí elevar l’oferta a 25$ per tal que aquests tornaren al bosc i caçaren els pocs micos que quedaven, fins que ja era impossible trobar-ne un. Arribat aquest punt, l’home oferí 50$ per cada mico, però com tenia negocis que atendre en la ciutat, deixaria a càrrec del seu ajudant el negoci de la compra dels animals. Estant sol, l’ajudant s’adreçà als camperols i els digué: “Fixeu-vos en aquesta gàbia plena de milers de micos que el meu cap comprà per a la seua col.lecció. Jo us oferesc vendre-vos-els a 35$ cada un. Quan ell torne de la ciutat, li’ls podran vendre a 50$”. Tempats per l’oferta, els camperols juntaren tots els seus estalvis i compraren els centenars de micos que hi havia en la gran gàbia, i esperaren ansiosos el cap. Però des d’aqueix dia no tornaren a veure l’ajudant i el cap mai no hi tornà. L’únic que van veure fou la gàbia plena de micos que compraren amb els seus estalvis de tota la vida… 

PD: He volgut compartir la traducció d’aquest conte i idea fonamental amb vosaltres per tal que tinguem clar qui és el nostre “enemic”. Bon dia. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. L’activitat econòmica pot generar alguns beneficis extra en alguns moments, si aquets beneficis i recursos s’usen per a la pura especulació sense seny, s’apalanquen i tornen improductius en volta de servir pel desenvolupament i progrés equilibrat i sostenible de la mateixa activitat econòmica.

    A més hi ha males imitacions de Robin Hood que detrauen diners de l’activitat econòmica per a apalancar-los sota activitats suntuoses e improductives augmentant la pobresa que acaben contribuïnt a ofegar encara més la pròpia activitat econòmica.

    Des dels orígens els conflictes territorials entre tribus, comunitats o estats s’han resolt de forma més o menys violenta. I els més poderosos han necessitat imposar o sometre el seu model a altres tribus, comunitats o estats a través de l’organització d’imperis o implantant un ordre mundial dominant.

    En el eixemple la caçera de monos permesa per una comunitat, a més de ser improductiva, atemptar contra l’equilibri natural sense cap necessitat objectiva i no servir de res, més enllà de satisfaure els interesos suntuosos i capritxosos d’algun urbanita sense escrúpuls, ni prestar cap servei a canvi.

  2. Sembla que Hitler va voler carregar-se als principals banquers especuladors que dominaven el mercat financer mundial que eren d’orige jueu com la mateixa Leman Brothers.

    Però sembla que també li van fer les tornes per defecte de forma. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.