Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Culmina el pelegrí la visita a l’Énova ascendint per un dels paratges més bells que ha descobert a la comarca de la Ribera Alta.
Per a això pren el carrer Calvari. A escassos metres d’aquesta s’inicia el zigzaguejant camí cap a la part alta. Als seus peus les cases es distancien, mentre la mirada s’abandona a la comarca de pobles, cases de camp i tarongerars regats per les aigües del riu Albaida, Xúquer i Magre. En l’ascens acompanyen al caminant les estacions del calvari aixecades en 1886. Són aquests “ciclòpies capelletes del Via Crucis”
(Luis B. Lluch Garin), de blocs ocres de pedra llaurada rematats per una cupulilla del mateix material, sense rètol ni representació al seu interior. El bosc mediterrani, de matoll i
herbes pinten el vessant i la cinta, on l’ànima s’estremeix davant l’altar de pedra i l’ermita, aixecada a finals del s. XIX pel rector de la població Ramón Quilis, abandonada amb el seu partida i rehabilitada el 2005.

Tot l’espai en l’austeritat i ruïna adverteix al pelegrí trobar-se en lloc sant, espai ofert
a Déu pels veïns d’abans, “immensa sensació de solitud i d’abandonament “(Azorín), on es fonen harmònicament la pedra, la vegetació i el cel. La planta de creu llatina, de maçoneria i maons, amb braços de poca profunditat, porta i finestres sense armadura,
arcs faixons sostenint la cúpula construïda pel Creador, la volta viva celeste, on els colors se succeeixen, al sol, segueix la lluna i les estrelles.
Lectura: Salm 15-16