Amb motiu de les beatificacions de Tarragona s’ha destacat el fet que l’Església no hagi demanat perdó per la seva complicitat amb el franquisme. Així, l’admirada monja benedictina Teresa Forcades ha declarat: “Aquesta és una ferida oberta i, davant aquesta col·laboració amb el franquisme de l’Església catòlica, encara avui no hem fet una reavaluació crítica i no hem demanat perdó per la nostra associació amb un règim violent i antidemocràtic que va assassinar centenars de milers de persones”. Més contundent ha estat un tuit de l’editor Ernest Folch: “L’Església que mai ha demanat perdó per la complicitat amb el franquisme diu que ‘la beatificació és reconciliació’. Cinisme i vergonya”” M’estalvio copiar declaracions i titulars en el mateix sentit.
Deixo una consideració per al final, però d’entrada no es pot negar que veus de l’Església van fer autocrítica des del primer moment. Entre nosaltres, el bisbe de Solsona, el casserrenc Valentí Comellas, va escriure en una pastoral del desembre del 1939 (la guerra havia acabat l’1 d’abril), on referint-se a les causes de la persecució religiosa deia: “[cal evitar] reincidir en las prevaricacions privades i públiques que van ser la causa primordial que el Senyor ens entregués en mans dels nostres enemics”.
Tampoc no es pot negar que hagi demanat perdó. Per exemple: any 1971, en faltaven quatre per a la mort de Franco. Madrid. Conclusió núm. 34 de l’assemblea conjunta bisbes i sacerdots: “Reconeixem humilment i demanem perdó perquè nosaltres no vam saber ser, al seu dia, veritables ministres de la reconciliació en el si del nostre poble, dividit per una guerra entre germans”. La frase no va obtenir els dos terços necessaris per a ser aprovada i va quedar aigualida: “Demanem perdó perquè no sempre hem sabut ser veritables ministres de reconciliació”. Segons declaracions posteriors del cardenal Tarancón, aquesta resolució va ser “el reconeixement explícit que la conducta que havíem seguit (no només durant la guerra, sinó durant els nombrosos anys que la van seguir) no era evangèlica”.
Dit això, considero que l’acte de Tarragona va ser una avinentesa desaprofitada per a demanar novament perdó, que feia un tuf diguem-ne de roucovarelià… Ara, una saludable visió laica d’aquestes coses tampoc no ha de falsejar la veritat.