Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

10 de febrer de 2009
3 comentaris

BOCAIRENT

Municipi situat entre la serra Mariola i les muntanyes d’Ontinyent i Fontanars dels Alforins, al centre de la vall d’Albaida. Comprén la major part de la serra de Mariola, famosa per les seues herbes medicinals i pel seu agrest paratge, per aquesta raó la superfície del seu terme és molt muntanyosa, amb un xicotet sector al centre menys ondulat, que forma la vall de Bocairent. L’altura més elevada és l’Alt de Mariola amb 1.158 metres. Els rius Vinalopó i Clarià naixen dins del terme, al turó de sant Jaume està la divisòria de les aigües dels dos rius. La vila està situada, escalonadament sobre un turó, a la part més alta del qual es troba l’església parroquial sobre el mateix lloc on s’alçava el castell de Bekiren. L’activitat econòmica més important és la indústria, que dóna ocupació a la major part de la població activa. Actualment té prop de cinc mil habitants. La parròquia està dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu i pertany a l’Arxiprestat de Mariola.


Al terme de Bocairent existeixen importants jaciments arqueològics que testifiquen que aquestes terres estigueren habitades des de temps prehistòrics. En una de les vessants del barranc de Fos es troben gran nombre de finestretes que responen a cavernes artificials, anomenades “les Covetes dels Moros”, que serviren d’habitatges a l’home en temps remot. Bocairent és d’origen musulmà. El poble i el seu castell foren cap de la vila i castell d’Agres i del castell de Mariola  (1255), d’Alfafara (1370) i de Banyeres de Mariola i el seu castell (1381). Va ser vila reial amb dret a vot a les corts valencianes.

El temple parroquial va sofrir diverses transformacions fins la darrera en 1700, i finalment es va ampliar a mitjan segle XIX. El campanar és de pedra, es va construir pels anys 1776. Conserva orfebreria i moltes obres de valor artístic, entre aquestes diverses pintures de Joan de Joanes, que va morir a Bocairent, el 21 de desembre de 1579, mentre pintava el retaule de l’altar major. Des de 1565 la parròquia per bula del papa Sant Pius V es regí per la persona moral del capítol de beneficiats que elegia un vicerrector,  que ocuparia el càrrec, privilegi que persistí fins 1902.

Té diverses ermites diseminades pel seu extens terme, entre aquestes quatre dins del barri medieval de gran interés turístic. Celebra festes patronals a Sant Blai, bisbe i màrtir, paradigma de la religiositat del poble, que tenen lloc del 2 al 5 de febrer.
 
PD: La informació és treta del fullet Aleluya.

SOPAR A L’HERETAT DE PERE
20.06.2008 | 10.15
Frases
22.03.2010 | 9.34

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. poc he entés això del monestir, al que em referia jo al text és al de sant Jeroni, la meua cultura monacal no coneix aquesta referència a Santa Mª de Nassiu, a què et refereixes? 
    salut!!!! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.