Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
14 de gener de 2009
3 comentaris
BENISSODA
Sant Joan de Ribera i sant Malaquies
Municipi situat al sudoest de la Vall d’Albaida, al vessant nordoest de la serra d’Agullent. La superfície del terme és ondulada, amb altures inferiors als 500 metres: els monts més importants són: Llombo, Bon Aire i Vista Bella. Corren pel terme el barranc de Baladrar i el de Benissoda, amb un xicotet pantà que regula els recs. El poble està situat en un monticle, al costat de la carretera d’Albaida a Ontinyent. Actualment té uns 325 habitants. La seua parròquia està dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu i pertany a l’arxiprestat de la Mare de Déu del Remei.
Dins del terme, al cim del Tossal de la Mitjalluna o de la Torreta s’ha trobat abundant ceràmica feta a mà amb cordons en relleu aplicats, molins baquiformes i altres materials, corresponent tot a l’època del Bronze valencià. En temps dels àrabs era una alqueria, de la qual, després de la fundació del Regne de València, el rei Jaume I, l’11 de setembre de 1249, donà cases i terres a Guillem Gabeli i 35 homes dels seus i a Arnald de Saranyena i 25 homes més. El 25 d’agost de 1271 es concedí l’alqueria a Pere Rodrigues o Roís de Corella. En 1609 el lloc estava habitat per 176 famílies, i després de l’expulsió dels moriscos, descendí a les 75 famílies que tenia en 1646. Formà part del marquesat d’Albaida fins mitjan segle XIX.
Quan s’erigí la parròquia d’Aljorf, en temps de l’arquebisbe Sant Tomàs de Villanueva, se li annexionà Benissoda. La seua església en 1574 es trobava en runes, i ordenà Sant Joan de Ribera que es restaurara i es dedicara a Sant Sebastià, allí havia de celebrar el pàrroc la segona missa dels diumenges i festius; constava aleshores de 45 cases de cristians nous. En 1757 s’erigí en vicaria independent i en l’arranjament parroquial de 1902 quedà com ajuda de la parròquia d’Albaida. El 29 de desembre de 1953 va ser erigida com a parròquia independent, L’actual temple parroquial es va construir al segle XVII, el 8 de setembre de 1620 es va beneir: el retaule i tabernacle, amb ornaments xurriguerescs, es van col.locar en 1754. La torre, que és esvelta, s’edificà a principis del segle XX, a costa del veïnat. Es conserva una bona talla que representa la Circumcisió de Jesús, un artístic encenser i un tern regalat per l’arquebisbe Francesc Fabian i Fuero. Celebra les festes patronals a la Mare de Déu del Rosari, Sant Doménec de Guzman i santa Bàrbera del 8 al 10 de setembre.
I com a cosa personal, recorde un dels míting més “càlids” a què he assistit. Foren les eleccions en què Joan F. Mira es presentava pel BNV com a candidat a president de la Generalitat. Les dones del poble l’escoltaven amb una atenció, els homes també ho feren igualment. I Mira sabé arribar al cor i al trellat d’aquelles persones de poble, com jo. Després ens obsequiaren amb una bona xocolatada acompanyada de pastes fetes per gent del poble. Això sí era saber fer-se un més del poble. Bon dia.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benissò és un éxit mondial en bars. Com va l’orgue Angel?
Mundialment conegut per l’acos constant albaidí, intentant conquerirlo. Poble amb molta bona gent, per hon ha passat personal itinerant molt roïn que ha anat a cremades en la gent.