Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
5 d'octubre de 2008
0 comentaris
BENIFAIRÓ DE VALLDIGNA
Municipi situat al centre de la Valldigna. El sector central del terme és pla, envoltat dels contraforts de les serres de les Agulles, Corbera i Montdúver, els contraforts de les quals penetren a l’interior del terme. Drena el terme el riuet Vaca, on aflueixen els barrancs del Castell, Cardona, Martí i Maluc. El poble està situat en terreny pla, actualment té uns 1.800 habitants. La seua parròquia està dedicada a Sant Joan Evangelista i pertany a l’Arxiprestat de la Valldigna.
Al terme municipal es troba les ruïnes del llegendari castell de la Reina Mora, que probablement és un dels castells àrabs de temps del Cid, els vestigis principals del qual són la porta de l’albacar, la torre de l’homenatge i la finestra per on, diu la llegenda, es va precipitar al buit la Reina Mora. Davall aquestes construccions medievals, es conserven restes d’un poblat de l’edat de bronze; també en aquestes ruïnes s’han trobat monedes romanes i un tresoret de monedes del rei Jaume I. Al Llibre del Repartiment és designat Benifairó amb els noms de Beniayroy, Beniayro, perquè era en temps de la fundació del Regne de València una alqueria de la qual el rei Jaume I donà terres a Domènec de Teylla, l’11 de maig de 1249, i a Ferrer Matoses, el 19 de juliol del mateix any. Posteriorment passà a la Corona i el rei Pere el Gran la va concedir a l’emperadriu Constança. El rei Jaume II el Just l’otorgà per privilegi reial al Monestir de Santa Maria de Valldigna, en ésser fundat el 8 de març de 1297, per la qual cosa exerciria el senyoriu l’Abat. Pel que fa a l’aspecte eclesiàstic pertanyé en un principi, juntament amb la resta de pobles de la Valldigna, a l’avui desaparegut poble de Ràfol. En 1536 s’independitzà, i passà a ser administrada la rectoria per un monjo del monestir. En 1769, igual que la resta de pobles de la Valldigna, els veïns de Benifairó rebutjarenm l’administració monàstica i demanaren a l’Arquebisbe Mayoral ser regits per un sacerdot diocesà, gràcia que aconseguiren, després d’un llarg pleit, el 3 de gener de 1783, essent ja arquebisbe Francesc Fabián i Fuero. El temple parroquial és del segle XVII, i hi predomina l’estil xurrigueresc. Compta amb una ermita dedicada a Sant Roc. Celebra les seues festes patronals al Crist de la Providència, La Mare de Déu dels Àngels i sant Benet Màrtir, a primers d’agost, les relíquies del qual regalà al poble en 1803 el seu fill il.lustre el cardenal Josep Alberola.
PD: Apunts facilitats per ALliCh, de l’ALELUYA.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!