Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Per a Adrià Garcia, Banyerí…
amb afecte

Municipi situat en la conca
alta del riu Vinalopó, en el vessant occidental de la serra de Mariola. La
superfície del terme és molt irregular i muntanyosa, amb algunes zones planes a
les riberes del riu Vinalopó. Aquest riu travessa el terme d’est a oest, i hi
aflueixen els barrancs del Marjal i Pinarets. La vila es troba sobre la falda
de la serra Mariola, en les faldes del Tossal de l’Àguila, en un turó, el
cim del qual està dominat per un castell, Les activitats industrials han
assolit els darrers anys un extraordinari desenvolupament que ha influït en el
notable augmernt de la població. Actualment té 7.282 habitants. La parròquia
té per titular la Mare
de Déu de la Misericòdia
i pertany a l’Arxiprestat de la
Mariola.

Al seu terme es coneix
l’existència d’una cova amb soterrament de l’època calcolítica i un poblat der
l’edat del Bronze en la Penya Blanca.
La població, igual que el seu castell, és d’origen musulmà. El rei Jaume I
l’ocupà en 1248, el 13 d’octubre de 1254 el va donar a Jofre de Loaysa i la
seua esposa Jaumeta. El 1303 adquirí el
seu senyoriu Bernat de Tous, que el va traspassar a Pere Jaume Dartàs i la seua
mare Damieta, els quals el vengueren el 12 de gener de 1381, a Bocairent, que el
tingué en propietat, junt amb Biar i Alfafara fins l’any 1618. Durant la guerra
de Successió en què s’enfrontà Carles d’Àustria amb Felipe V, la fortalesa dd
Banyeres desemvolupà un paper clau en
la defensa dels interessos d’aquest darrer, que una vegada vencedor li va
concedir el títol de Vila Reial, Fidel i Lleial el 12 de juliol de 1708. Ai,
Adrià… a totes les famílies hi ha una ovelleta negreta.

La seua primitiva
església es trobava als peus del castell, que ha estat restaurat recentment. El
24 de Febrer de 1734 es va col.locar la primera pedra de l’actual temple, que
es va acabar en 1752. L’església té forma de creu llatina amb claustre, és
d’estil corinti i la seua llargària és de 41 metres per 19 d’amplària
al creuer. La capella de la
Comunió es va construir en 1897, amb la col.laboració de tot
el poble i és d’estil bizantí. Compta amb una ermita dedicada a Santa Maria
Magdalena i al Crist del Calvari, l’altar major del qual, del segle XVI, és el
que tenia l’església antiga i un artístic Via Crucis fundat en 1775. Celebra
festes de moros i cristians al seu patró Sant Jordi del 22 al 24 d’abril,
igual que a la Immaculada
i a Santa Llúcia, del 8 al 13 de desembre.

PD: Com li deia ahir a Josep Blesa Morante, per a quan una visita cultural a Banyeres de Mariola guiats per tu, Adrià?