Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El germà Anton Gordillo i Aubert va néixer a Barcelona el 5 d’abril de 1965. És doctor en Enginyeria Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, on va exercir de professor de l’àrea de la Ciència de Materials a les escoles d’enginyeria de Terrassa (1993-2007). Va entrar al noviciat el 6 d’agost de 2008 i va realitzar la professió temporal el 6 d’agost de 2010. Per al germa Anton, la professió solemne és “la manifestació pública d’un compromís d’amor a Déu en el si d’una comunitat i de l’Església, que expressa una voluntat de servei a Déu i als altres”.

Sobre el significat de ser monjo avui, el nou profès solemne assegura: “Cada monjo té diferents motius per a ser-ho, però en el meu cas és la recerca d’una major unió amb Déu a través de la pregària, essent testimoni d’un Déu amorós i proper. L’observació de la pobresa en el món, de la violència i de la força de la natura m’han portat a reflexionar sobre l’absurditat d’un món sense Déu i la necessitat d’intentar canviar un món imperfecte; cadascú ho pot fer d’una manera diferent, però estic convençut que una de les millors formes de canviar el cor dels homes és a través de la pregària”. El germà Anton Gordillo justifica que “un altre aspecte important” que el porta a ser monjo és “el poder compartir amb altres germans els mateixos valors i la mateixa pregària”.

Entre les tasques que realitza actualment el germpa Anton dins la comunitat destaca la coordinació de l’àrea de comunicació audiovisual del Monestir –producció de vídeos i responsable de les emissions en directe de Montserrat Ràdio i TV (www.montserratcomunicacio.cat)-.

La professió solemne del G. Anton Gordillo

Durant la celebració, Anton Gordillo llegirà, davant del pare abat i de la resta de monjos de la comunitat i dels fidels assistents, la cèdula de professió, que és un text escrit a mà per cadascun dels tres, i que diu el següent: “Prometo davant Déu i els sants dels quals conservem aquí les relíquies, i en presència del P. Abat d’aquest monestir i dels seus monjos, lligar-me a aquesta comunitat, viure com a monjo i ser obedient segons la Regla de Sant Benet”. En acabar, signarà l’esmentada cèdula sobre l’altar de la Basílica de Santa Maria i, posteriorment, cantarà el següent verset del salm 118: “Rebeu-me, Senyor, segons la Vostra Paraula, i viuré, que no em vegi confós en la meva esperança”, que la comunitat repetirà tres vegades. D’aquesta manera, expressarà la voluntat de donar-se plenament amb la confiança de l’ajut de Déu. Acabat aquest punt, i després que el pare abat li faci lliurament dels signes de la seva condició de monjo –la cogulla i el llibre de pregària-, rebrà l’abraçada de tots els monjos professos solemnes, com a símbol d’unió i d’acolliment a la comunitat.