Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     És una Colònia-Sanatori creada el 1909 pel sacerdot jesuïta Carles Ferrís Vila, amb l’ajut de Joaquim Ballester Lloret, per al tractament dels malalts de lepra. Aquesta institució està col.locada davall el patrocini de Sant Francesc de Borja. Es troba situada a 393 metres d’altitud. en la Vall de Laguar, entre les serres del Penyó i del Cavall, en el marge dret del riu Girona, entre els pobles d’Orba i Campell. Pertany al terme municipal de la Vall de Laguar. Està constituït per un nucli urbà amb 27 edificis dedicats a clíniques, tallers, farmàcies, economats, laboratoris, esglésies, biblioteca, teatre, habitatges per a familiars dels malalts i dels malalts i residència per als cursos de leprologia. Hi ha també horts, granges, jardins i conreus de secà. Des de la seua fundació han estat atesos uns 300 malalts i avui dia té capacitat per a 500. La direcció està a càrrec dels membres de la Companyia de Jesús, que han constituït un Patronat, i hi col.laboren igualment les religioses franciscanes de la Immaculada.
Fontilles és una llar i colònia amb aires de família on actualment resideixen 80 malalts. Pel temps com a resposta a una crida a la solidaridat s’ha anat obrint a l’organització de cursos de leprologia, a la publicació de la revista científica Fontilles, i ha intensificat en general els àmbits de la investigació sobre la malaltia de la lepra. Mentre a l’estat espanyol el descens dels afectats per aquesta malaltia ha baixat notòriament, en altres parts dels món ha augmentat alarmantment. Per a erradicar-la es plantegen projectes i plans en mira a aconseguir-ho. 

 

     Fontilles fidel a l’esperit que el caracteritza des de la seua fundació s’ha bolcat en un principi a crear diverses leproseries a l’Índia i Bolívia. Després seguint els desitjos de cooperació dirigí els seus esforços cap a altres països on la malaltia és més endèmica. S’ha fet present en tres continents i gestiona 18 projectes diferents en països tan singulars com l´Índia, Brasil, Guinea Equatorial, Nicaragua o Colòmbia. Segons les necessitats i l’oportunitat ha ajudat les leproseries de Cuba i Paraguai.

 

     A la Xina s’ha iniciat una col.laboració, amb altres institucions, en un projecte de rehabilitació i prevebció de discapacitats en la regió de Guangxi, amb 41 milions d’habitants.

 

     L’obra començada pel P. Carles Ferrís i Joaquim Ballester s’ha multiplicat i està en plena evolució. Se centra en l’atenció als actualment residents al sanatori i a ser far i referència per a la lluita contra la lepra, allí on existesca, mitjançant les tradicionals activitats de formació, publicacions i investigació científica. Aquesta institució gaudeix d’una gran popularitat en el País Valencià, que la pren com una obra pròpia.

 

     PD: Haig de fer referència que la primera vegada que vaig visitar Fontilles fou acompanyat per Rafael Casanova Colomer, jesuïta i ja difunt malauradament. Aquest jesuïta nasqué l’any 33 del segle passat. Entrà al noviciat l’any 1950. Fou ordenat sacerdot l’any 1964 i fa els darrers vots el 1967. Treballarà en una fàbrica. Fou Consiliari de la HOAC i VOJ. Es jubila com a professor d’institut de la matèria Filosofia. I mor a Gandia el 14 d’abril de 1999. Aconseguí fer abans de morir les dues coses coses que volia: viatjar a Terra Santa i residir (on morí) a Gandia, on havia nascut Sant Francesc de Borja l‘any 1510. A continuació podreu llegir la carta que adreçaren al R.P. Pedro Arrupe l’any 1970. El vaig conéixer, açò mereix un altre apunt, una vesprada de dissabte a Benicolet, el meu poble, quan cercava la Comunitat que En Vicent Ribes (DEP) i Monsenyor Xavier Salinas (bisbe de Tortosa) formaven per tal de tenir un xicotet Montserrat al PV, però açò també és una altra història.  

Después de muchos cambios de su itinerario por Valencia, parece que decidieron los organizadores que viniese un rato por casa. A nosotros esto nos gustó, aunque nos pareció muy escaso el tiempo de que disponía.

Al oír los rumores, que después confirmó la prensa, de que en su programa entraba la visita al Caudillo, nos replanteamos en equipo, cuál debía ser nuestra actitud. Este hecho, por mucho que se pretenda, no se puede limitar a una visita personal. Su significado va mucho más allá. De sobras sabe Ud. la situación política española y la actitud general de la Iglesia a este respecto.

Más en concreto, en nuestra situación real de vida, en una barriada típicamente obrera, se nos hace más patente la contradicción entre la forma de vida que intentamos llevar, estimulados por sus cartas y declaraciones, y cualquier otra actitud que nos asemeje a personajes importantes. Para mucha gente su visita será una confirmación de que la Compañía sigue vinculada a los poderosos.

Por otra parte, varios amigos han sido condenados por el simple delito de asociación ilícita, propaganda ilegal… Nos parece lógico que duden de nuestra sinceridad. Aparte de que su visita servirá para confirmar a los poderosos de que estas acciones son cristianas.

Todas estas razones nos parecen de suficiente peso como para pedir al P. Provincial que, a ser posible, anule su visita a esta casa. Al mismo tiempo queremos notificásrselo a Ud.

Afmos.

La Comunidad de Malvarrosa