Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

Àngel Canet Climent, el meu pare

Hui fa 12 anys que mon pare ens deixà. Trobàrem a faltar moltíssim la seua presència. No cal afegir que sols mor, allò que s’oblida. I durant aquests 12 anys sempre l’hem tingut present cadascun dels membres de la família. I demà faré l’apunt dedicat a ma mare (que ens deixà el dia 26 de novembre d’enguany) i que encara ha deixat un buit més gran si això és possible.

Com a recordatori deixe aquestes paraules per a mon pare:

No serà falaguer, l’estiu, i la tardor -saps prou com l’estimàvem- serà potser en excés melangiosa. Quan s’escurcen els dies te’m faràs més present, perquè el silenci fa més densos els records, i més íntim el temps que ens és donat per viure’ls. A ulls clucs et veuré: tot serà tu per la cambra, pels llibres, en la fosca. Després passaran anys i esdevindràs translúcid i a través teu estimaré el futur potser sense pensar-te ni sentir-te. Arribaràs a ser una part tan íntima de mi mateix, que al capdavall la mort se t’endurà de nou quan se m’enduga. – Miquel Martí i Pol

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.