Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Ahir vaig haver de
traslladar-me a la ciutat de València per una sèrie de gestions i vaig aprofitar
per tal de donar compte de tres exposicions a la Universitat de València. La
primera fou la de l?arquitecte Demetrio Ribes, La mirada de l?arquitecte. Demetrio Ribes i la seua càmera estereoscòpica.
Com diu el programa de mà: ?Aquesta exposició de fotografies estereoscòpiques
és una reflexió sobre la mirada fotogràfica de Demetrio Ribes i Marco (València,
1875-1921), arquitecte valencià que desenvolupà la seua obra entre 1902 i 1921.
A mi (desconeixedor de la càmera estereoscòpica) em va satisfer molt poder
contemplar les diverses fotografies de llocs (Granada, Barcelona, Sevilla, València,
etc.) que he visitat ja.

La segona és L?art asequible, a la Sala Martínez
Guerricabeitia de la Universitat de València. Aquesta exposició forma part d?una
més ampla que duu a cap el Patronat Martínez Guerricabeitia. I en aquesta es postren
dues carpetes d?obra gràfica d?artistes valencians editades per PCPV, els anys
1981-1982 i 1984-1985. El punt central de l?exposició és el 23-F. És bo que es
facen aquests tipus d?exposicions per no perdre la memòria del que ens ha
passat quan molts dels que avui ens volen fer creure que són demòcrates van ???
(poseu-hi el
mot adient) el cop d?estat de l?any 1981.

La tercera és La figura humana en la col.lecció Lladró. És
una mostra de l?esplèndida col.lecció que Juan, José i Vicente Lladró ha anat
articulant en les darreres dècades. I vol ser un gest ?ejemplar de contribució
a l?enriquiment cultural de tots els valencians?. La part que més m?ha agradat
ha estat la pictòrica. Ara bé, no deixe de recomanar també l?escultòrica de l?exposició.

Són, com podeu
veure, tres exposicions (ofertes fins a setembre) que, si teniu la possibilitat
de visitar, feu-ho. No us en penedireu.

I a la vesprada-nit,
tingué lloc la taula rodona de la XXIVa edició de la Universitat d?Estiu de
Gandia amb la presència de Joan Romero, catedràtic de Geografia Humana de la
UV, Anxo Quintana, vicepresident de Galícia (BNG), Pascual Maragall, president
(que fou) de Catalunya, moderats per Vicent Soler, catedràtic d?Economia de la
UV. Una taula de luxe. El títol de la Taula Redona fou Espanya després de les reformes estatutàries. Els tres ponents
desengranaren la seua visió del que és i pot ser Espanya a partir de les
reformes dels estatuts de les Comunitat Autònomes. Amb l?exposició (i idees) amb
què em vaig sentir identificat totalment fou la d?Anxo Quintana. I pel que fa a
Pascual Maragall, diré que em resultà molt amè, amb idees molt clares sobre
quins són passos que hem de fer si realment volem (i ens creiem) que som Europa?
doncs hem d?anar cap a una Euroregió del Mediterrani. I la resta són maneres d?embolicar
la troca, afig jo.